#LASALUTacasa

30 març 2020

Quan el segon trimestre avançava al seu ritme i ens aventuràvem a un març ple d’actes i activitats programades, de cop hem hagut de frenar motors. En un obrir i tancar d’ulls ens hem trobat que havíem d'aturar l’acció directa als projectes, repensar-nos i reorganitzar-nos per veure com podíem seguir acompanyant als 120 infants i famílies de la Fundació de manera virtual. Sou moltes les persones qui ens heu fet arribar el vostre interès per saber com ho estàvem gestionant, així que en primer lloc volem agrair la vostra preocupació. Després d’uns dies d’adaptació i treball, ja podem començar a explicar-vos com estem responent a aquesta nova situació!

Com sabeu, la nostra tasca educativa és possible gràcies al vincle que s’estableix entre les persones. I, majoritàriament, aquest és a través del contacte humà. Així doncs, una de les primeres preocupacions ha estat veure com manteníem el vincle de manera virtual, contemplant la dificultat d’accés a Internet o la manca de facilitat en el llenguatge de moltes de les persones a qui acompanyem. Però a través de trucades, WhatsApp o Instagram de moment hem anat contactant amb tothom, detectant el canal viable per arribar a cada infant.

Assolit el primer repte de mantenir el contacte, la segona setmana ens hem centrat en resoldre el dubte de com seguir treballant la nostra acció des de la distància?

Després d’unes quantes reunions virtuals, l’equip educatiu de cada projecte ha aconseguit planificar un seguit d’activitats, tallers i rutines des de les quals treballar els hàbits quotidians; mantenir viu l’espai d’aprenentatge, proposar dinàmiques d’educació emocional i de lleure, tenint present també el dur-les a terme amb la família i des d’una perspectiva seguint la #missióBONtracte. La resposta de les famílies ha estat molt positiva! Així que aquests dies, a través de les xarxes socials, us anirem apropant les accions proposades per a cada àmbit treballat.

Més enllà del contacte i l’acció educativa, el que no hem deixat de fer és ACOMPANYAR.

Allò que quasi fèiem sense ser-ne conscients amb el contacte diari, de cop ha pres tota la força. Un acompanyament individualitzat, posant la situació de cada persona al centre i donant eines perquè cada família pugui ser agent de canvi de la seva història. Sobretot hem posat la mirada a les famílies d’especial atenció que tenen pendents temes d’habitatge, alimentació o problemes de salut. Però també hem acompanyat en la resolució de temes burocràtics, en rebaixar angoixes i ansietats, ajudant a contrastar informacions. Perquè si ja és dur sobreviure al confinament en una situació socialment estable, posem-nos a la pell d’una família amb més de tres fills, en un habitatge insalubre i en un barri amb pocs serveis i recursos.

En 15 dies hem hagut de reinventar-nos, convertir-nos en educatubers i reprogramar tot el treball que teníem sobre la taula. Però aquesta situació també ens està permetent veure una nova perspectiva de la mateixa realitat. De moment valorem positivament el vincle de proximitat que s’està creant ja que, per primera vegada, compartim una mateixa realitat amb moltes de les famílies amb qui treballem: estar confinats a casa.