L'entrevista: Elisenda González

La violència a la infància és una pandèmia universal: cal abordar-la des de diferents angles i tractar-la com el que és.

Elisenda González Alfonso, 43 anys. És de Mataró, pedagoga i treballa a Educo.

Eli, explica'ns què fa EDUCO i quina és la teva tasca a l'entitat.

Educo és una organització de cooperació internacional que actua a favor de la infància en 14 països. La nostra missió és treballar perquè tots els infants puguin gaudir dels seus drets i d’una vida digna.

La meva tasca a l’entitat té dos rols fonamentals, una com a tècnica de protecció a l’àrea de programes d’Espanya i, l’altra, com a punt focal de la política de protecció a la infància de l’entitat a Espanya.

Com explicaries a un infant què és la protecció i per què és important?

Doncs li diria que la protecció és allò que fa que estigui i se senti segur. És important perquè si no estem o no ens sentim segurs, no podem realitzar altres activitats que ens permeten o ajuden a créixer. Per exemple, si quan vaig a l’escola tinc por perquè el camí no és segur, segurament em costarà més anar-hi i amb raó. Si en la meva família no em sento estimat/da, difícilment podré estimar-me jo mateixa i això em farà estar trista.

...i el bon tracte? No estem gaire acostumats a aquesta paraula. Normalment sona més el “maltracte”.

Exacte, però seria erroni pensar que el bontracte és l’antònim del maltracte. "Bontracte" és una forma de parlar de protecció de manera positiva, perquè abans solíem veure la protecció com a allò que hem de fer per a prevenir l’abús, per a actuar, per identificar la violència contra la infància, etc... el qual és molt important. Però si no hi sumem el bon tracte jo sento que ens quedem a mig camí. El bon tracte és allò que construeix, que ens ajuda no només a que no hi hagi abús, sinó a generar entorns d’estima, de creixement, emocionalment sans,... que a la llarga són factors mateixos de prevenció i protecció.  

Quins serien els “bàsics” del bon tracte?

Doncs em costa fer un barem... no hi ha molta narrativa formal sobre aquest tema.

A nivell personal m’agrada pensar-ho com una autora a la qual admiro moltíssim i que també coneixeu bé a Salut Alta. És la Pepa Horno. En aquest sentit, Pepa Horno parla que tenim tres intel·ligències en el cos:  la del cap, la del cor i la de les tripes.  Per mi el bon tracte té a veure, en part, en oferir als infants nutrició per les tres intel·ligències: en el cap, donar seguretat, ensenyar coses, escoltar amb atenció, motivar, marcar límits, reforçar positivament; en el cor, dir que els estimem i que en tinguin la vivència, que se sentin atesos, respectats, donar eines per a gestionar les emocions i per escoltar-les; a les tripes, connectar amb elles a través de la respiració, per exemple, ajudar a percebre les senyals del seu cos.

A mi m’agrada parlar de  generar una cultura del bon tracte, on tots aquests elements es donin des del moment en que l’infant és concebut. Llavors hi ha molt camí a fer, des de com vivim l’embaràs, com es fa un part respectuós, com generem espais per a la infància a les ciutats, com gestionem la conciliació familiar per a que les persones importants puguem ser-hi i com donem eines, a més de temps, a aquestes persones. 

Quan una entitat com nosaltres es posa a diagnosticar i millorar la seva tasca per ser més “protectora” i “bentractadora”, què cal fer primer? Quins passos cal seguir?

A Educo tenim ara una eina molt potent que portem uns anys implementant: la nostra política de protecció i bon tracte a la infància. Aquesta política opera segons uns estàndards internacionals i permeabilitza a tota l’entitat posant un  sistema de prevenció, detecció i actuació en casos de violència. Com a entitat el primer que cal fer és assegurar que la teva feina no sigui generadora de situacions de risc per als infants amb qui treballes i, en segon lloc, que permeti a qualsevol infant o persona posar en coneixement situacions on es vulneri el nostre codi de conducta.

La política ha d’anar de la mà d’un marc programàtic que reforci aquelles àrees d’actuació on veiem que és més necessari incidir en quan a la protecció. En aquest sentit estem generant el nou marc programàtic global i, a més, cada país treballa diagnosticant amb les comunitats.

Hi ha algun tipus d’auditoria o “segell” de bon tracte?

Del bon tracte que jo sàpiga no n’hi ha. Nosaltres estem en procés de ser membres de ple dret de Keeping children safe, una plataforma internacional que acredita a les entitats com a protectores. Si bé és cert que no parla de bon tracte específicament, nosaltres a la nostra política li hem afegit perquè ho volem visibilitzar.

Coneixes alguna entitat social que sigui referent com a espai de bon tracte i protecció als infants i adolescents?

Uf! Hi ha molta gent fent una feina sensacional. Hem tingut el Programa d’Acció Social d’Educo on hem  conegut a 43 entitats molt implicades en la infància i que estan aplicant una política de protecció. Seria difícil fer una selecció però per citar-ne algunes diré Bidegintza al País Basc, Aldaima a Andalusia i vosaltres mateixes, que per a  mi sou un referent també... Sou entitats que heu posat a l’infant en el centre de la vostre acció, fent-lo partícips dels processos educatius de l’organització.

Quins són els aspectes en què creus que estem més lluny de ser una societat protectora de la infància?

Se m’acudeixen ara mateix dos aspectes fonamentals. Estem immersos en una cultura de la violència i a més adultocèntrica, constantment tenim el missatge de que les coses es resolen de forma violenta, ho aprenem de petits, de la televisió, dels mitjans de comunicació... Desaprendre-ho és una feina!

En la violència entren també les relacions de poder i mentre aquesta societat sigui tant adultocèntrica i els infants tinguin un lloc secundari, ells seguiran patint abusos en un nombre desmesurat com el que hi ha avui en dia.  

I qui té el poder de transformar-los?

Podem començar per preguntar-nos sobre nosaltres mateixos, com ens van tractar, què va ocasionar aquell tracte en nosaltres, quines imatges de bon tracte tenim i després buscar eines per acompanyar als infants del nostre entorn des d’aquí. A vegades ho mirem tot des de una visió egocèntrica, volem acompanyar als infants des d'una posició molt nostra i si no hem fet aquest exercici de fer un retorn a la nostra infància, difícilment trobarem aquesta connexió que necessiten.

Si canviem la visió des de baix podrem incidir cap amunt.

Jo sóc més emocional i de primera línia (riu), vull dir que algú altre et diria que és de les administracions i que cal fer incidència, etc. La qual cosa és certa, però com t’he dit abans, crec que hi ha molt tema cultural i, per tant, personalment, ho veig més com a una feina educativa.

En quins àmbits de la societat hi ha més perill de desprotecció per als infants i adolescents?

La majoria d’abusos sexuals es donen en l’àmbit intrafamiliar, això ens ha de fer pensar a on cal posar la mirada com a entitats. El que passa és que fora d’aquest àmbit també es donen situacions tan greus que no et pots centrar només en la feina preventiva dins d'un àmbit. Nosaltres ara, per exemple, estem treballant amb un conveni de la AECID de quatre anys sobre tràfic infantil per explotació sexual comercial, és esgarrifós. La violència a la infància és una pandèmia universal i cal abordar-la des de diferents angles, i tractar-la com al que és.

El mes passat vam tenir la gran sort d’organitzar una formació de la Fundació Vicki Bernadet sobre l'abús sexual infantil. I els números de persones que n’han patit eren punyents. Davant d’aquestes situacions, què proposeu?

Nosaltres també ens hem pogut formar amb Viki Bernadet sobre aquest tema en concret; aquí a Catalunya és una entitat molt potent! Té molt a veure amb el que hem estat parlant: tenir mecanismes de prevenció, detecció i actuació per aquests casos, personal preparat i ànim de millora continua. A nivell programàtic tenim projectes que van destinats a sensibilitzar als infants sobre el què és un abús i a saber com identificar-ho. Hem de parlar-ne amb ells, de manera adequada, però que no sigui un tabú. És una de les grans feines que està fent la Fundació Viciki Bernadet.

Davant tot això que comentes, què demanaries a Educo?

Seguir acomplint  amb el compromís cap a la infància de manera rigorosa, treballant des d’un enfocament de drets i de benestar, amb l’infant al centre com a un actor més. Aquest enfocament es basa en tres dimensions: la material (què té l’infant per ser feliç), la relacional (què puc fer amb això que tinc) i la subjectiva (com em sento i què penso sobre la meva vida). Així doncs, va més enllà de la satisfacció dels drets i ens ajuda a entendre que la percepció de l’infant és important.

La participació empodera i protegeix.

Demanaria a Educo que segueixi prioritzant els processos. Treballar amb els infants vol dir en molts moments canviar de ritmes, baixar les expectatives i seguir centrant els esforços en potenciar l’enfocament del benestar, que té molt a veure amb el bon tracte. 

I a la Fundació Salut Alta?

Que seguiu el camí intens de transformació que porteu fent des de fa uns anys, fent realitat tot això que avui hem parlat a la teoria. Vaig estar amb la Lola Ballestero en un grup de treball organitzat per Educo per parlar com volíem acompanyar als infants a les entitats socials i què entenem per èxit educatiu, i tot això té molt a veure amb el bon tracte.

Avui a la vostra web ja hi ha un apartat que parla de com acompanyeu, és magnífic que la nostra reflexió s’hagi materialitzat d’aquesta manera en la vostra acció. I he pensat xapó que allò que vam estar reflexionant ja s'estigui portant a la realitat. És com un grau que teniu vosaltres com a entitat, que no us quedeu només amb la teoria, sinó que realment ho aterreu en el dia a dia.

Seguiu fent la feina des del vincle real i amb la cura que hi poseu!

Entrevista feta per Lídia Solé