Imatge o vídeo destacat
SALUT_ALTA_RETRATS_JPEG_LOW_RESOLUTION_01.jpg

L'entrevista: Rosa Coma

Les entitats estem posant més de la nostra part del que pertocaria i això ara per ara sosté la societat, especialment la més vulnerable.

ROSA COMA GENÉ, 35 anys. Economista. Va néixer i viu a Barcelona. Des de fa set anys és la responsable de gestió i administració de l'entitat. 

Rosa, quina és la teva tasca a la Fundació?

La meva tasca és que la Fundació funcioni! Sóc la responsable de tot el tema de gestió. Sobretot la gestió econòmica i financera, però també sóc l’encarregada de gestionar el manteniment de sistemes informàtics i de l’edifici en general.

Què és el que més t’agrada del que fas?

Doncs el que més m’agrada és el dia a dia amb les persones, però dintre de les meves tasques m’agrada tenir el control de les finances i anar pressupostant tot el que fan els projectes per fer-ho possible.

Com se sustenta la Fundació? Quins són els diferents tipus d’ingressos amb els que compteu i quin seria el percentatge?

La Fundació se sustenta en un 80% amb fons privats, majoritàriament de la Fundació La Caixa (Caixa Proinfància) i després tenim quatre organitzacions patrocinadores que aposten pel que fem i hi donen suport econòmic. També existeix finançament públic com és la Generalitat i l’Ajuntament i, residualment, de la Diputació de Barcelona i el Ministeri.

Després comptem amb persones que fan donacions particulars. Algunes són fixes i d’altres són puntuals (quan fem alguna campanya concreta en la qual poden fer les seves aportacions). Això a la gent li agrada més perquè prefereixen saber a on van destinats els seus diners en concret. Aquestes aportacions que es fan per coses concretes animen més a col·laborar que quan és una aportació periòdica.

Us ho posa fàcil l’Administració per adjudicar-vos una subvenció?

Les convocatòries públiques on ens presentem són per subvencions anuals, no tenim convenis. És un procés una mica pesat: t’has de regir per les bases i al que et demanen, no pots pactar gaire... I això cada any! I justificar factures sempre és la tasca desagraïda. Has de comptar que els diners de vegades arriben quan ja han passat mesos des que es va acabar l’activitat.

En un context de reducció de la despesa social pública, de grans dificultats per accedir al finançament i de necessitats socials emergents provocades per la crisi, amb quins instruments compta la Fundació Salut Alta per fer front a les despeses que comporten els projectes?

La nostra aposta ha estat per arribar a les persones del nostre voltant, que ens coneixen i creuen en la tasca que fem i estan disposades a col·laborar-hi econòmicament. Sobretot a través de les campanyes, però també fundacions privades o llegats.

També seguim fent pressió a l’Administració perquè assumeixi la despesa que ha d’assumir! Això només ho podem fer si anem en xarxa amb la resta d’entitats o les federacions.

Malgrat la crisi i les retallades, a la Salut Alta creiem en la feina que fem i aquests anys no hem parat d’augmentar els projectes i activitats que duem a terme. I la il·lusió s’encomana: també hem augmentat els ingressos, els voluntaris i voluntàries i el suport de l’Administració.

Deies que algun cop les subvencions no han arribat quan tocava o han estat un temps bloquejades... això us haurà fet patir.

Sí, tot i que per sort no hem tingut problemes del tot dràstics de tresoreria. Però hem hagut de mantenir una política interna d’equilibrar i decidir quan toca fer segons quina despesa, o haver de prorrogar-la, sobretot en qüestions de manteniment i de despeses extres.

Com que la major part de la nostra despesa són les professionals, no podem anar retallant i augmentant! És una despesa fixa. Tampoc podem tancar els projectes; això vol dir que quan no tenim tants ingressos, tot segueix endavant però amb un esforç econòmic i de recerca d’ingressos molt gran. Les entitats estem posant més de la nostra part del que pertocaria i això ara per ara sosté la societat, especialment la més vulnerable. Si creiem en l’estat del benestar, l’Administració ha de complir la seva part, i no sempre ho fa.

I amb això, imagino que cada cop haureu de ser més originals a l’hora d’organitzar campanyes per recaptar diners, no? Ens n’expliques alguna?

Ens espremem les neurones! Hem de ser molt creatives. La més propera, ja que va ser fa unes setmanes, és la Cursa d’Orientació. També vam organitzar un estiu un Room Escape dins dels locals. Intentem no només demanar sinó també oferir la possibilitat que els donants tinguin experiències positives al barri, a l’entitat.

A mi personalment em fa sempre molta il·lusió la campanya de la #Motxilla que fem a l’estiu des de fa sis anys. És una cosa que tots hem viscut, poder marxar de colònies i durant uns dies sortir fora de l’entorn familiar, i això fa que sigui un plus i una satisfacció personal poder oferir a aquests infants i joves gaudir d’aquesta experiència.

Quin és el repte més immediat?

El repte més immediat seria aconseguir ingressos per poder engegar projectes i idees endavant de cara al futur, perquè la nostra idea és fer créixer la Fundació, donar més servei i una millor qualitat i això suposa més aposta econòmica. Sortir al barri, treballar amb les escoles... I calen diners!

Quin missatge donaries a la gent que està llegint l’entrevista perquè s’animi a fer-se sòcia o aporti el seu granet de sorra?

Els infants, joves i famílies de la Fundació necessiten tenir oportunitats per tirar endavant a l’escola, amb les relacions socials, emocionals i parentals; el nostre acompanyament és molt important per elles.

Fer una donació econòmica a la Fundació reverteix directament en més oportunitats dels infants i adolescents, ara i en un futur no gaire llunyà. I això, a la persona que dona li ofereix la satisfacció de saber que gràcies a la seva aportació podem treballar per un món amb més oportunitats, on no es vulnerin tants drets i, en definitiva, millor!

 

Entrevista feta per Lídia Solé.