Imatge o vídeo destacat
La meva missió d’aquest mes és parlar amb dues ex participants de la Fundació. Van acabar l’any passat a A100 que és el projecte dels adolescents, i avui tornaran a trepitjar la Fundació per ser entrevistades.

L'entrevista: Kawthar i Rabab

A vegades necessitaves consells o que t’escoltessin i els educadors d’A100 ens han sabut guiar.

RABAB, 15 ANYS. 1r de Batxillerat social a l’Institut Enric Borràs.
KAWTHAR, 16 ANYS. 1r de Batxillerat social a l’Institut Enric Borràs.

 

La meva missió d’aquest mes és parlar amb dues ex participants de la Fundació. Van acabar l’any passat a A100 que és el projecte dels adolescents, i avui tornaran a trepitjar la Fundació per ser entrevistades.

Amb quina edat vau començar a venir a la Fundació i amb quina l’heu deixada?

R: Doncs jo des dels cinc o sis anys. Vaig començar a 1r de Primària, al Centre Obert.

K: Jo vaig començar a venir amb nou o deu anys, al projecte d’ApreniJoc.

Les dues hem passat pels projectes d’ApreniCreix i A100, i el curs passat va ser l’últim que vam estar a la Fundació.

Així doncs, durant tots aquests anys heu passat per diferents projectes. Podeu explicar com ha estat l’experiència?

Tampoc hi havia tanta diferència entre els diferents projectes. El canvi el vam notar amb A100. La gent amb la què estàvem, la manera de treballar amb nosaltres, les activitats, el fet de deixar-nos formar part del projecte i prendre algunes decisions.

Com heu viscut aquesta última etapa participant a A100?

Genial. Inolvidable. A vegades necessitaves consells o que t’escoltessin i els educadors d’A100 ens han sabut guiar. Ens ajudat molt.

Us ha servit per tenir més eines a l’hora d’afrontar el vostre futur?

A l’institut ens orientaven però ha estat a A100 on ens han portat a conèixer llocs i ens han fet xerrades que ens han servit per saber cap a on volíem seguir. Ells també ens han aconsellat.

Durant tant temps heu tingut a molts educadors i educadores, però sempre n’hi ha algun que et marca una mica més. No és necessari que ens digueu amb qui penseu! Però què és el que creieu que tenia que us va marcar?

K: Doncs en el meu cas em va marcar el fet que em coneixia des de petita, que m’escoltava, m’entenia i tenia molta confiança en mi.

R: Em coneixien més del que jo mateixa em coneixia i em van saber orientar.

Quins són els aspectes que considereu importants en un educador/a?

El més important és que et sàpiga escoltar, que et comprengui, que et presti atenció, que tingui paciència i que et sàpiguen acompanyar.

Què esteu fent en aquests moments? Seguiu estudiant, participeu en algun altre projecte?

Doncs a més del Batxillerat participem al Centre Sant Jaume, en un projecte per joves que es diu «Activa’t», on ens orienten per fer el pas al món laboral.

També estem ajudant a uns grups interactius de l’escola Josep Carner. Oferim suport en el reforç escolar, sent un reforç també pels professors. A l’institut hem de fer unes hores de servei a la comunitat i nosaltres estem allà els dijous a la tarda.

Això que feu... és el que havíeu somiat fer des de petites?

K: Sí, tot i que jo de petita mai vaig imaginar que arribaria fins aquí.

En què somiàveu?

Jo somiava en acabar l’escola, passar la ESO, fer Batxillerat, conèixer a moltes persones, fer molts amics. Tot i que mai havia tingut clar si ho aconseguiria.

Creieu que la Fundació us ha ajudat a aconseguir-ho? En quin sentit?

R: És clar que la Fundació ens ha ajudat! Nosaltres ens marcàvem algunes metes i els educadors ens ajudaven a aconseguir-les amb xerrades, recursos...

Tu, Rabab, que tens germans petits encara a la Fundació, quin missatge els dones? Sobre els seus estudis, el seu temps lliure, el quqe poden aprofitar i el que no...

Que aprofitin al màxim l’oportunitat que tenen d’estar aquí, que no tot el món té la sort de poder-hi ser. De fer-ho el millor que puguin!

Què valoraríeu més del que heu fet o après aquí?

Les amistats que hem fet durant tot aquest temps i haver conegut als educadors.

Com definiríeu el barri de La Salut?

Un barri que intenta fer el millor possible perquè tothom estigui a gust amb ell.

Com us sentiu?

Està bé el barri, tot i que és cert que en alguns moments és insegur i cada vegada més però tampoc és dels pitjors.

Creieu que cobreix les vostres necessitats?

Jo crec que si que les cobreix, tot i que sempre es poden fer més coses.

Per exemple, què milloraríeu?

El barri podria millorar per exemple si es posessin escales mecàniques perquè hi ha molts carrers amb pendents. Que hi hagués més espais per reunir-se la gent jove i fer activitats.

Ens voleu explicar com us veieu en un futur no molt llunyà? On us agradaria arribar i què creieu que necessiteu per aconseguir-ho?

R: Doncs jo aprovar el batxillerat, fer una carrera universitària i despres el treball que m’agradaria encara no sé quin serà.

K: Per aconseguir-ho necessitem esforçar-nos i tenir algú que ens doni suport i ens animi. Perquè si no tenim algú que ens animi ens costarà arribar on ens proposem o potser ni arribarem.

També estaria bé que existissin més ajudes econòmiques per poder fer una carrera universitària i que tots hi puguem accedir.

Ens deixeu un missatge per totes les nenes que estan a la Fundació?

K: Que gaudeixin al màxim i que ho valorin. Perquè quan s’acaba es troba a faltar. Com a mínim aquest és el nostre cas.

I un missatge per a les vostres famílies?

Que les estimem molt perquè sempre estan allà, donant-nos suport en totes les decisions que prenem.

 

Ha estat una entrevista curta. Son una parella de poques paraules però penso que ha estat una de les entrevistes més emotives que he fet. M’he emocionat i ha estat un plaer immens haver parlat amb elles! Quan sents aquests testimonis te n’adones de que el que fem val la pena... Felicito als educadors i educadores de la Fundació perquè donen el millor d’ells mateixos dia a dia!

 

Entrevista feta per Lídia Solé