L'entrevista: Anna Santiago

Apostem per aprenentatges significatius, que els infants gaudeixin i que el que aprenguin serveixi per alguna cosa i no perdi el sentit.

Anna Santiago Santiago, 37 anys, de professió educadora social.

Va néixer a Sant Cugat i viu a Barcelona.

Avui parlo amb l’Anna, la companya que coordina el Centre Obert a la Fundació. Estic expectant per escoltar què m’explicarà sobre la volta que li han donat al projecte!

Anna, tu com vas arribar a la Fundació?

Vaig arribar fa poc més de nou anys i va ser curiós perquè just acabava d’arribar d’Equador, on havia estat dos anys fent un voluntariat. Al tornar vaig parlar amb un amic i li vaig preguntar si sabia d’algun lloc on busquessin gent i va ser ell qui em va dir que a la Salut Alta buscaven a algú. Vaig escriure i em van entrevistar. Era per cobrir una plaça del centre obert al grup de grans.

En quants projectes has treballat dins l’entitat i amb quines funcions?

Ufff… he estat a tots els projectes! Bé, m’explico millor. Primer vaig començar, com he dit abans, al grup de grans del Centre Obert, després em vaig mantenir al Centre Obert però també vaig agafar l’espai de dones de FAR al barri de Llefià. Més endavant, vaig agafar la coordinació d’Aprenem, que eren ApreniJoc i ApreniCreix, i vaig estar un any com a educadora amb els nois de secundària. Després vaig tornar a agafar una excedència d’un any per marxar a Bolívia com a voluntària i, al tornar, vaig estar al projecte d’ApreniJoc com a educadora i coordinadora. I, actualment, porto dos anys un altre cop al projecte de Centre Obert, com a coordinadora i portant el grup de grans com als inicis.

Al Centre Obert hi vas ser al principi i hi tornes a ser ara, com a coordinadora. Explica’ns la diferència del Centre Obert d’abans i el d’ara!

A veure, diferències n’hi ha unes quantes, sobretot pel tipus d’infant i famílies perquè la situació a nivell social ha anat canviant molt i nosaltres el que hem fet ha estat adaptar-nos el millor que hem sabut i pogut a aquest canvi. Ha estat saber llegir la realitat per després poder fer una millor intervenció i que hi hagi uns millors resultats. Abans pel tipus d’infants ens centràvem més en fer els deures i en adquirir uns hàbits i unes disciplines. Els perfils han anat canviat amb situacions més complexes, la crisi cada cop ha anat a més i els nens i nenes en aquests moments tenen altres necessitats. Tenim famílies que estan patint molt, que ho estan passant molt malament i nosaltres ens hem anat centrant més en la part emocional per saber com treballar tot el que hi ha a dins i com sortir-se’n en el dia a dia.

Per què vau fer aquest canvi de metodologia?

Pel que fa al canvi ja seria el que t’he explicat però el procés ha estat molt maco. Les tres educadores del projecte estem molt contentes i orgulloses del canvi. Ens el vam plantejar perquè el curs passat va ser un curs molt dur. A sobre, com a afegit, vaig estar uns mesos de baixa. En general es va detectar molta violència i malestar i vam dir “prou, això no pot ser”. La metodologia que havíem fet servir durant 10 anys i que havia estat funcionant molt bé, havia perdut totalment el sentit i no estava funcionant. Havíem tocat fons: les educadores estàvem molt cansades i la resposta que teníem dels infants no era positiva.

Quin va ser el procés?

Sabíem que volíem fer un canvi però no sabíem com. El canvi va ser en l’estructura, la nostra intervenció i la nostra manera de relacionar-nos amb els infants havia de canviar. Hem estat capaces d’anar detectant aquelles coses que no funcionaven per anar-les replantejant. Érem conscients que potser no funcionaria però alhora estàvem preparades per canviar el que calgués els cops que fes falta. També haig de dir que en tot aquest procés vam tenir la gran sort de comptar amb un espai de supervisió externa que ens trobàvem cada mes i mig i que ens va acompanyar en tota aquesta nova etapa. I sobretot ens va ajudar a replantejar-nos el per què de cada cosa que fèiem i per què la fèiem, i vam ser capaços de mirar des de fora.

Què buscàveu? 

Apostem per aprenentatges significatius, que els infants gaudeixin i que el que aprenguin serveixi per alguna cosa i no perdi el sentit. Ambient molt tranquil, de pau i per gaudir. Els grups en alguns moments estan barrejats. Que tots trobin el seu moment d’èxit, ja que tots són diferents però tots tenen moltes capacitats i han de trobar el seu moment i hem de reforçar allò en que són bons.

Us heu inspirat en algun altre Centre Obert o projecte a l’hora d’implantar aquests canvis?

Doncs mira, havíem decidit de canviar de metodologia per treballar per projectes i el que vam fer primer de tot va ser informar-nos de diferents llocs. Sobretot vam agafar moltes idees de l’escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat. Vam llegir que deien que era una escola amb un percentatge molt alt d’immigració i molta dificultat amb l’aprenentatge i, alhora, era l’escola on hi havia millors resultats. Llavors vam dir “com es fa això?”. Vam llegir molts articles i buscar molta informació. I ens va ajudar molt inspirar-nos en la seva experiència. El que ens interessa és que els nens tinguin una bona base, no ens interessa que els nens aprenguin molts coneixements. A Primària és importantíssim que totes les connexions neuronals necessàries per tenir una bona base es donin i perquè això funcioni el que necessitem és que aquests infants aprenguin a relacionar-se, comprenguin una situació, comprenguin un text, sàpiguen resoldre enigmes, sapiguem treballar la memòria… També creiem que enfortir el vincle familiar és necessari en la tasca diària amb aquests infants.

Hi ha moltes tasques i sou tres educadores… Com us organitzeu l’equip d’educadores del Centre Obert? 

Nosaltres tenim les responsabilitat repartides. Cadascuna s’ocupa d’una cosa però totes ho tenim molt clar. Jo com a coordinadora confio plenament en el meu equip i en els resultats es pot veure. A més, funcionem molt bé com a equip i això ajuda moltíssim. On no arriba una, arriba l’altra. Ens ajudem molt i sempre hi ha bona predisposició!

Hi participa algú més?

Al projecte també hi participa una companya que és educadora i porta l’estudi assistit. S’encarrega d’un grup reduït de nens del grup de petits amb unes necessitats més concretes, com pot ser aprendre les lletres o altres coses més bàsiques. Però alhora, darrere del Centre Obert hi ha molta més gent. Tenim un psicòleg que atén a famílies i infants, tenim a la referent de famílies, comptem amb un equip de voluntaris i gent de pràctiques als quals formem des de la Fundació i poden donar una millor atenció als infants.

Quin és el rol que les famílies tenen al Centre Obert? 

El rol que ens agrada que tinguin és participatiu i en això estem. No ho hem aconseguit del tot però hi participen molt més que abans. De moment un cop al mes vénen gairebé totes ja que creiem que és molt positiu que també participin en els projectes. Els infants i les famílies són els protagonistes del Centre Obert i nosaltres el que intentem és acompanyar i donar suport. Al cap i a la fi, la família és la màxima responsable dels nens i nenes i la nostra tasca és buscar l’aliança amb elles per dur a terme una bona tasca educativa.

Per què creus que la família és tant important a l’hora de dur a terme el projecte?

La família és molt important perquè és el primer punt de referència dels nens. És el lloc que hauria de ser incondicional i és un lloc molt gran d’amor, per tant, aquestes persones haurien d’estar sempre presents en la vida dels nens. 

Les famílies tenen una tasca molt important en l’educació dels seus fills.

Com s’hi involucren? 

Doncs mira, les famílies s’involucren de diferents maneres. En parlaré d’alguna. Aquest curs berenem en una plaça que hi ha molt a prop, i aquest espai les famílies el valoren molt bé. Quan porten als seus fills, es queden una estona, juguen amb ells o aprofiten per parlar amb nosaltres. Un altre moment que compartim amb les famílies és a finals de mes quan presentem els projectes que han treballat els seus fills, i passen la tarda amb nosaltres. Un altre moment seria a l’hora del comiat de la tarda. Ara acabem 15 minuts abans però els dediquem per parlar amb les famílies i acomiadar-nos en condicions. És un moment molt agradable! Una altra manera d’involucrar-se és amb les col·laboracions que fan les famílies. Algunes van a fer la compra, algunes fan els entrepans del berenar de Centre Obert, altres fan decoració per a festes…

I els infants com ho viuen?

Als nens els agrada molt que vinguin les seves famílies. Quan vénen a les exposicions, els agrada compartir el que han anat aprenent aquí. Quan són les seves mares les que han fet els entrepans, orgullosos diuen que els berenars d’aquell dia els ha fet la seva mare. I quan juguen a la plaça o vénen a alguna sortida, els nens gaudeixen molt perquè potser no tenen gaires espais per compartir amb els seus pares i mares.

Què és el que més et motiva de treballar al Centre Obert del projecte actual? 

El que més em motiva és el sentir i veure com aquests nens van evolucionant, van creixent i es van formant com a persones. Al final si individualment estan més tranquils i són més feliços, es relacionen millor amb la gent, poden donar molt més de si i això acabarà repercutint amb la família, amb els amics, a l’escola i en el barri que és el que volem, que el barri pugui anar cap a una manera de fer!

Quines capacitats teves creus que et potencia la teva feina diària?

Moltes, perquè la feina que fem aquí toca molts aspectes. Sobretot el treball en equip. Molt el sentir-me vulnerable, m’ensenyen moltes coses ells a mi, aprenc molt amb ells. I la tendresa, el dir estem aquí de manera incondicional. Som persones i si ens equivoquem no passa res, tornem a fer i avancem.

Sé que durant aquests darrers mesos, us han visitat persones d’altres entitats. Ens pots explicar per què venien a veure-us?

La innovació a Centre Obert és un canvi que hem fet i que ens està funcionant. Dins del sector social no hi ha competència sinó tot el contrari! I l’aspecte positiu que tenim com a sector és que som capaços de dir si hi ha una cosa que no estem fent bé i que volem canviar. Saben que a la Fundació ja ho estem fent i vénen perquè els expliquem el procés i agafar idees.

Com us fa sentir el fet que us visitin altres educadors i educadores?

Nosaltres hem agafat idees i les hem adaptades a la nostra realitat per poder fer el canvi que era necessari. Que vinguin educadors vol dir que hi ha més gent que vol fer la feina ben feta i amb ganes de fer canvis en la metodologia. Nosaltres expliquem la nostra experiència i ells agafaran el que els pugui interessar implantar o adaptar. Nosaltres ens sentim orgulloses.

Ara s’acosta final de curs i toca fer avaluacions, també amb els infants i les famílies. Què diuen les famílies quan avaluen? 

Les famílies en general han avaluat el canvi molt positivament. Han vist canvis de comportament dels seus fills tant a l’escola com a casa i diuen que els nens estan més tranquils, fet que els facilita la comunicació.

El que demanen són aspectes molt concrets i en aquests moments en que se senten més seu el projecte, s’obren més per explicar coses i donar la seva opinió.

Què els agrada més?

A les famílies el que més els agrada és el tracte cap al nen, el respecte i la confiança.

Alguna de les observacions o propostes que han fet les heu incorporat?

Sí, sí, una de les propostes que van fer les famílies va ser acabar una mica abans al vespre; ho vam posar a sobre la taula i, finalment, aquest curs sortim abans. També ens han proposat formacions. Hi ha coses que proposen i algunes les hem pogut incorporar i d’altres s’estudien.

Va, digues, de cara al curs vinent, teniu previst fer algun altre canvi? Alguna primícia?

Sí! Cada any volem fer canvis perquè això no pot ser estàtic, a un ritme que es pugui portar bé.

Principalment volem més implicació de les famílies en el quotidià i també una reestructuració dels grups, però això encara ho hem de treballar més.

Sobre tu… què t’agrada més de treballar a la Fundació?

Mmm… doncs tenir l’oportunitat d’oferir el meu granet de sorra en el món de l’educació. I el que m’agrada de poder fer-ho aquí és perquè l’equip és molt professional, la manera de treballar és molt bona i hi ha molta opció de plantejar idees i propostes noves.

I què trobes a faltar?

Trobar a faltar, doncs poder ampliar per poder arribar a més nens però amb la mateixa qualitat, no de qualsevol manera. Dins del projecte, que hi hagi més gent per poder fer una millor intervenció i més individualitzada. I de la Fundació, una atenció a la primera infància de 0-3 anys o de 3-6 anys, ja que penso que és un moment molt crucial per l’evolució de la persona.

Quin sentiment predomina quan penses en la teva feina al Centre Obert?

D’agraïment i de que em sento molt afortunada.

I d’aquí deu anys… on et veus treballant?

M’imagino poder posar al servei tot el que he anat aprenent al llarg d’aquests anys i poder col·laborar amb altres entitats per fer un acompanyament a famílies vulnerables i que puguin tenir les mateixes oportunitats que d’altres infants.

Doncs molta sort i ànims! Gràcies per compartir amb nosaltres la vostra aventura.

M’he quedat sense paraules. És molt important tenir aquesta capacitat primer per detectar que una cosa no funciona i després per buscar solucions que impliquin un canvi de rumb al projecte. Enhorabona a tot l’equip que ho ha fet possible!

Entrevista feta per Lídia Solé.