Imatge o vídeo destacat

L'entrevista: Dones en moviment

Sempre ha estat un barri de molt moviment, senzill i obrer.

Membres de la Junta de "Dones en moviment": Araceli, Sagrario, Domi, Julia , Alba i Amelia

 

El nom ja ho diu tot: Dones en moviment. I és que no paren...

La majoria porteu tota la vida al barri però totes sou de Badalona?

Algunes som nascudes fora de Catalunya.

I com us vau sentir en arribar a aquesta ciutat i en concret a aquest barri?

Amelia: Jo vaig arribar amb set anys i recordo que el barri tenia un col·legi de fusta, carrers sense asfaltar, la majoria d'habitatges eren barraques... La vida es feia al carrer i recordo haver estat molt feliç.

Domi: Jo vaig venir amb 22 anys i el recordo com un barri molt acollidor. Des del primer moment ens vam sentir molt ben acollits.

Sí, en general sempre ens hem sentit bé aquí.

Quins canvis més importants heu observat al barri? 

Araceli: Jo sóc al barri des de l'any 1971 ja que anteriorment havia viscut a Bufalà. Em vaig casar i ens vam comprar el pis aquí i recordo que teníem poc però valoràvem tot molt. Sempre estàvem jugant al carrer però això ara no es pot fer, abans no hi havia gairebé cotxes i el barri era més segur.

Alba: Actualment no hi ha espais per jugar, són tot pisos. Els nens estan més ocupats amb tantes activitats extra escolars que no tenen gairebé temps de jugar al carrer, es veuen pocs nens.

Araceli: Jo recordo quan estava tot ple de roselles, era tot camp. El que jo he gaudit de petita, els meus fills no ho han fet.

Alba: A més, hi ha tot el canvi dels veïns del barri que ara n'hi ha de moltes nacionalitats. Però per a mi segueix sent molt semblant, sempre ha estat un barri de molt moviment. Antigament eren espanyols que venien d'altres parts del país. Es posaven a viure un munt de gent en una barraca i conforme passava el temps podien accedir a tenir un habitatge més digne. Actualment, són persones immigrades, de diferents nacionalitats i cultures que per primera vegada arriben al barri i van a parar a barraques perquè és l'opció més econòmica, compartint amb molta gent. I quan poden, es muden a un pis en millors condicions. Encara hi ha molt barraquisme al barri, entre carrers i passatges. Sempre ha estat un barri senzill i obrer.

Abans formàveu part de la vocalia de dones de l'Associació de veïns de la Salut Alta. Podeu compartir alguna de les lluites que les dones vau promoure al barri?

Alba, potser aquesta pregunta és per a tu, que vas ser la fundadora del grup de dones, la més veterana, tot i que la més jove.

Alba: Sí, així és. Home et podria esmentar un parell. Es va lluitar molt per aconseguir col·legis públics i també perquè posessin semàfors en els carrers més transitats, punts molt concrets.

Araceli: Jo recordo que estava com a presidenta de l'escola Joan Miró. Llavors estava en barraques i ens va costar moltíssim aconseguir que es fes el col·legi. Vam anar a Barcelona i ens vam lligar amb cadenes fins a aconseguir que la Consellera d'Educació vingués al barri i es comprometés a posar data a les obres.

Aquest any celebreu els 20 anys de l'associació "Dones en moviment". Com va néixer?

Sí, ja estem acabant la programació de diferents actes!

Alba: Doncs va néixer perquè nosaltres estàvem a la vocalia de la dona de l'associació de veïns i a l'hora de voler fer coses, sempre se'ns frenava. Sempre havíem d'estar demanant favors, demanant permís per a tot i al final no podíem dur a terme moltes coses. A més, econòmicament a la vocalia de la dona no arribava res. Així doncs, vam decidir separar-nos i vam estar en diferents llocs. Primer vam començar al "corral de la Pacheca" i després un veí ens va cedir un espai en un local del carrer Jaén on fèiem activitats. I després, quan ja vam decidir registrar-nos com a entitat, parlant amb la Generalitat ens van cedir el local on estava antigament l'hotel d'entitats. Allà ja vam començar amb estatuts i nom de l'entitat fins a configurar "Dones en moviment".

El fet de participar en l'associació què us aporta?

El tenir un espai on poder relacionar-nos, compartir, aprendre. Quan vam començar ens reuníem amb els nostres fills i fèiem molta vida juntes. Ens explicàvem els nostres problemes... Vam organitzar moltes activitats! Si no existís aquest espai, hauríem de crear-lo.

I com a grup de dones, quines activitats porteu a terme i per què ho feu?

Amelia: Fem manualitats de brodats de tota mena que l'organitza la Sagrario de manera voluntària. Lagartera, punt de creu, patchwork, boixets... Hem fet molts tipus de manualitats en tot aquest temps! A més, oferim reiki amb una monitora externa.

Quin tipus de dones estan associades?

El perfil de les participants és similar al nostre, dona espanyola a partir de 60 anys.

Acostumeu col·laborar amb altres entitats liderades per dones?

Sí. Som a la Federació de la dona i a més, en alguna ocasió, ens hem ajuntat amb altres vocalies de dones de Badalona, participant a algunes trobades. A més, col·laborem en la comissió de cultura i de convivència del barri, mostrant el que fem i ensenyant a fer-ho. Fa poc vam participar a la Fira de la Salut i vam portar a la monitora de reiki.

Per cert, Amelia, vaig saber l'altre dia que havies estat voluntària a la Fundació Salut Alta... Explica'ns com va ser la teva experiència!

Sí! Va ser una època en què em vaig quedar a l'atur. Vaig decidir cuidar la meva mare que estava malalta i vivia a prop de la Fundació. Anava molt a la capella Sant Joan Baptista i jo l'acompanyava els dimarts i els dijous. Un dia estava parlant amb una veïna i ella em va dir que per què no anava a ajudar-los en el repàs amb els nens. Així que em vaig decidir a provar i hi vaig anar un temps.

Què ofereix el barri actualment a les dones?

Actualment res. Només nosaltres promovem coses quan es fan activitats conjuntes en les comissions a través del Pla Comunitari. En canvi, fa molts anys el barri era viu, es feien moltes activitats a la plaça i menjars populars. Tot això s'ha perdut.

Què creieu que falta, quins són els reptes?

Sagrario: El repte seria que les dones que són d'altres nacionalitats es volguessin implicar en l'associació. Però és difícil: han vingut moltíssimes a preguntar, però quan els dius que han de pagar un quota de sòcia, això les frena.

Heu fet algun tipus d'acostament perquè s'integrin a la vostra entitat?

Acostament directament no hem fet, però sí que ens obrim al barri i hem participat en actes promoguts des de les comissions del barri per visualitzar-nos.

I com ha anat?

Com hem explicat abans, quan les dones estrangeres han vingut al nostre local i els hem explicat com funcionava no els ha interessat perquè calia pagar.

I les dones joves... com participen en l'entitat? Les vostres filles, nétes...

Alba: Fa anys, quan veníem amb els nostres fills/es es van fer amics i quan van ser més grans van muntar activitats per a nens i fins i tot casal per als petits. Però després ja se'n van anar del barri i van deixar de venir. Va ser una etapa preciosa, veure com elles continuaven fent coses al barri.

Veieu algun perill o situació que hauria de millorar respecte a les dones?

Domi: Sí, jo cada dia veig baralles entre una parella i per molt que truquis a la policia ja ni venen.

Quin paper hauríem de jugar les dones per aconseguir això que falta?

Doncs conscienciar les dones, que es respectin a elles mateixes abans de res, que surtin al carrer i lluitin pels seus drets i que s'impliquin en les coses del barri.

A la Fundació tenim projectes amb dones. Què creieu que podríem fer en conjunt amb vosaltres?

Amelia: Conec el projecte de FAR, vaig estar un temps fent de voluntària a la guarderia que atenia els nens petits de les dones que aprenen llengua castellana i català.

Doncs sí, es podrien fer coses. Aquí anem molt liades però potser podríem anar nosaltres a la Fundació i fer algun taller amb les dones.

Per acabar... un desig per a totes les dones...

Doncs amb totes les notícies que surten a la tele sobre violència de gènere, anem a pitjor. S'han perdut moltíssims valors, el respecte que avui en dia no es té. Sobretot preocupa molt el maltractament i falta de respecte entre la gent jove. Cal educar sobre respecte i les dones fer-se respectar.

I un altre per al barri de La Salut Alta...?

La convivència i el civisme!

 

Avui m’hagués quedat més estona parlant amb aquestes súper dones. Ha estat molt enriquidor i interessant escoltar històries del barri de quan eren petites, de quan van començar amb el grup de dones i les lluites que van liderar. Això em fa pensar que hem d’aconseguir empoderar les dones nouvingudes al barri, ja que ara formen part de La Salut Alta, per tal que elles també s’hi sumin i entre totes aconseguir un barri millor. Queden moltes coses per fer i quantes més siguin, més aconseguiran. Amunt La Salut Alta, un barri per estimar!

Entrevista feta per Lídia Solé