I com es deurien de sentir...?

Fa unes setmanes, a l’IES Joan Fuster de Barcelona van succeir uns fets que van remoure els sentiments de la societat catalana. A partir de la tràgica notícia de la mort d’un professor en mans d’un alumne, els joves d’ApreniCreix arribaven comentant els actes fent suposicions i amb opinions poc contrastades. Així doncs, vam pensar que estaria bé poder-ne parlar i ho vam fer a través d’una activitat d’educació emocional.

Ells ens ho van explicar així:

“Estos días un niño mató a su profesor con una ballesta. Al día siguiente, todos los institutos hicimos cinco minutos de silencio en el patio. Nos sentimos tristes, matar no está bien hecho porque acabas con la vida de una persona.”

Més enllà dels propis fets, vam voler focalitzar la dinàmica en el treball de l’empatia per posar-se a la pell de les persones relacionades amb l’acte. Així doncs, vam intentar aproximar-nos als sentiments que deurien viure el professorat, la filla de la professora agredida, els companys de classe o els familiars de la víctima. Finalment, vam acabar amb una reflexió sobre com d’important és saber-se comunicar i evitar la violència en el nostre dia a dia.

Sovint estem acostumats a comentar les notícies que passen al nostre voltant però també està bé poder dedicar temps per posar-nos a la pell dels implicats, i fer activitats d’aquest format ens permet fer un treball personal molt enriquidor a través de l’educació emocional.