L'entrevista: Beni López

Formada inicialment en el món artístic (va fer Belles Arts), la Beni recorda que de petita era la típica nena que dibuixava bé i que feia els dibuixos dels altres encara que la profe la renyés. Va entrar en contacte amb “lo social” i des de llavors combina les dues facetes amb la mateixa passió. Actualment forma part de l’equip del Centre Obert.

Què feies abans d’entrar a treballar amb nosaltres?

El meu recorregut vital ha estat força variat. Sóc una persona inquieta i m’agrada experimentar-ho tot.
Vaig començar en el món creatiu treballant com a dissenyadora tèxtil ja fa massa anys (somriu). Amb els anys em vaig anar formant com a educadora social, primer com a voluntària en un centre obert de Santa Coloma de Gramenet, on mantinc una relació especial i de molta estima, i després treballant amb joves en risc d’exclusió social formant-los en disseny gràfic. Com pots veure, la part creativa i la part social han anat sempre de la mà… També he treballat en un centre especial de treball amb persones discapacitades (un món apassionant), i finalment he arribat a aquesta casa, que m’ha rebut amb els braços i el cor oberts i on em sento com si portés tota la vida aquí…. i només porto tres mesos!

Només tres mesos! I com ha estat el teu aterratge?

La veritat és que no podia haver estat millor. L’acollida ha estat espectacular. Com ja t’he dit abans, em sento com a casa des del primer dia. Hi ha un equip professional molt potent tant a nivell humà com tècnic.

Com ens vas conèixer?

Ja fa uns anys que vaig sentir parlar de la Fundació i de la seva tasca al barri de la Salut a través de trobades i espais de treball en xarxa amb d’altres entitats, però va ser quan em van comentar que buscaven un educador/a que em vaig informar més dels projectes, dels seus orígens, dels valors educatius…. i m’hi vaig posar en contacte!

Per què ens vas escollir?

Em va sembla un repte molt interessant. La meva experiència ha estat principalment centrada amb joves amb risc d’exclusió social i discapacitats adults, l’oportunitat de treballar amb infància ha estat sempre un dels meus objectius, més enllà del voluntariat. Quan em van oferir formar part de l’equip no vaig dubtar!

Quina és la teva tasca a la Fundació?

Doncs mira, podria donar-te la descripció tècnica de les meves funcions dins del Centre Obert, però m’estimo més explicar-t’ho des de dins: el que fem és acompanyar els infants i joves en el seu procés vital, amb presència en el seu dia a dia, amb senzillesa i amb la mà estesa perquè puguin caure tantes vegades com necessitin i es puguin tornar a aixecar.
A més del treball amb infants, participo en el taller de dones que fem dos divendres al mes.
És una proposta molt interessant destinada a les dones immigrants del barri que ja participen dels cursos de català i castellà de la fundació. Els oferim un espai per conèixer-se, desenvolupar-se i potenciar l’autoestima. També treballem per millorar la seva integració en el dia a dia del barri i els costums del nou lloc d’acollida. En definitiva, els oferim una porta per relacionar-se i créixer com a persones.

En aquests tres mesos, què destacaries?

Destacaria especialment la facilitat de tot plegat. M’ha resultat molt agradable la meva incorporació i la meva integració dins l’equip.
Respecte a la feina, l’estima que he trobat cap als infants és admirable i referent a l’hora de continuar treballant amb infants en risc d’exclusió.

Alguna anècdota?

La veritat és que cada dia hi ha coses per explicar i que, després d’una jornada intensa i plena d’activitats i sensacions, sempre trobem un espai per compartir-les, per desconnectar. Aquests moments són molt positius per l’equip ja que et permeten expressar el que has viscut aquell dia (de vegades coses emocionalment potents) i fins i tot riure de tot plegat. És una bona teràpia!
Però anem per l’anècdota. Com ja has pogut comprovar, no m’agrada parlar!!! (em fa l’ullet i riu) No fa gaire, a un dels infants del meu grup, en una excursió que vam fer, li va agafar un atac de singlot i no podia parar… No sé si a tu t’ho feien de petita, però a mi, ma mare, quan m’agafava singlot, em deia quelcom que em sobtés, algo com: “per què has trencat això!” o “ t’estàs portant molt malament avui”, i de cop se’m tallaven els singlots.
Així que li vaig dir a aquest nen, amb la cara ben seriosa: “Que sàpigues que estàs castigat sense jugar durant tota l’excursió”.
Em va mirar amb expressió de desconcertat i de no entendre a què venia tot allò. Li vaig preguntar si encara tenia singlot i, quan es va adonar que no, em va mirar com si estigués veient algú màgic, i em va dir: “¡Ala!, ¡en verdad, tu eres muy lista!”. Vaig riure molt. Són aquestes petites coses les que t’omplen cada dia!

I a partir d’ara què?

En concret, com que estic al grup dels Grans i aquests l’any que ve o el següent hauran acabat la Primària, espero que no perdin el contacte amb nosaltres i que els puguem continuar acompanyant dins de les nostres possibilitats. I en general, continuar lluitant i creixent tant com a persona com a professional dins la fundació.