L'entrevista: Isidre Ferreté

El meu somni ha estat compartir la vida amb la gent senzilla.

Isidre Ferreté, 73 anys, nascut a Barcelona, al barri de Sant Gervasi. Llicenciat en Filosofia i Teologia eclesiàstica Capellà de la Capella Sant Joan Baptista del barri de la Salut de Badalona. El seu somni quan va arribar a la Capella era “compartir la vida amb la gent senzilla”. Impulsor de la Fundació Salut Alta.  El caracteritza la seva humilitat tot i que per a nosaltres és un dels pilars fonamentals de la casa.
 

Com vas entrar en contacte amb la Fundació Salut Alta?

Doncs des d’abans de la prehistòria. Fa 18 anys que es va crear la Capella i des de llavors venien infants del barri a fer reforç escolar, amb l’ajuda de voluntaris.  Va créixer tant la demanda que hi havia al barri que es va pensar a crear la Fundació. Per mi és la  “filla de la capella”.

Diguem que llavors no vas contactar amb la Fundació, sinó que vas formar part de l’equip impulsor del seu naixement?

Sí. Per a la creació de la Fundació, des la Capella es va organitzar una col•lecta, diners que van ser el primer capital de l’entitat. I la gent va respondre súper bé.

En aquests moments, quin paper tens a la Fundació?

Faig el manteniment.  Quan hi ha alguna cosa que s’ha d’arreglar, em truquen: sóc el “chapuzas”. També col·laboro en festes i celebracions tradicionals. Per Nadal  instal·lo l’escenari per fer les actuacions els infants i les famílies. Per la castanyada torro castanyes. Sempre estic a la rereguàrdia, però quan convé sóc el primer en oferir-me per tot.

Cadascú compta perquè les coses surtin bé. Em sento satisfet de la tasca que dueu a terme i de poder donar un cop de mà quan cal.

Els primers ingressos  van sorgir  de les aportacions de la pròpia gent d’aquest barri obrer, amb la venda que van organitzar a la Capella d’uns “Bonus”  per imports de  1€, 5€ i 10 €.

I de tot el que fas, què és el què més t’agrada?

El que més m’agrada fer és de “coixí”. Fer de pont entre la Capella, la Fundació i la gent del barri. Traslladar la manera de fer de la Fundació i donar a conèixer la Fundació al barri.  El que més m’ agrada és veure com s’està consolidant  un estil de família, la sensibilitat i el tarannà que caracteritza la Fundació. Aquí la Silvia [anterior directora de la Fundació] hi ha tingut molt a veure. La Silvia Casado ha tingut un paper fonamental en el transcurs del temps: ha creat un equip de persones que fa possible que cada dia funcioni tot i s’hagi guanyat un espai en el món educatiu. De cara a altres entitats, escoles o l’administració la Fundació està molt reconeguda.  Tothom que hi participa, tant treballadors com voluntaris, se senten valorats i estimulats.  I es nota que la gent ve a la Salut Alta no només a fer la seva feina, sinó a alguna cosa més. Existeix un sentiment més profund i això es nota.

Alguna anècdota?

N’hi ha moltes, però ara mateix me’n vénen a memòria dues:

– La festa de Nadal: tota la decoració i les cortines de l’escenari ho van fer en dos dies les voluntàries de la capella. Les màquines de cosir anaven a tota marxa!

– Hi havia una companya de la Silvia, una religiosa, que venia al Centre Obert i feia d’àvia. Venia a exercir d’àvia, i els nens se l’estimaven molt.  En Jose Antonio era l’avi i la Berro era l’àvia.

Què destacaries d’aquests 10 anys?

La consolidació i serietat amb què es va plantejant el futur. Cada pas que es dóna no es fa perquè sí, s’estudia molt.  La lluita durant aquests anys per les crítiques cap a la nostra Fundació i que hem vençut. La gent ara sap que treballem pels infants del barri, siguin d’on siguin, vinguin d’on vinguin.  Col·laborem amb tot, no només al nostre centre, sino que a nivell de barri participem en celebracions com els “Colors de la tardor”,  Sant Jordi… Som una entitat integradora i participativa.

 Com t’agradaria veure la Fundació d’aquí 10 anys?

Si més no que els destinataris siguin altres. Que continuï la consolidació. I que infants que ara participen als nostres projectes, que d’aquí uns anys ens expliquin que continuen la seva formació, que és pel que treballem.  Per què hi hagi nens que vagin trobant el seu lloc a la vida i estiguin formats per tenir un futur millor. I qui sap si més endavant alguns d’ells volen participar a la Salut Alta com a voluntaris o fent pràctiques. Formem part de les arrels afectives d’aquests nens. I som punts de referència per a ells.

El que sí que és segur és que d’aquí a 10 anys la Fundació Salut Alta continuarà!