Agraïment des de l’alegria i la tristesa
Avui volem compartir dos fets importants que ens han omplert el cor de molt agraïment.
En primer lloc, el dijous 27 de març vam gaudir de la visita de la Silvia Casado. Ha estat la primera directora de la Fundació, en una etapa de quasi deu anys, des del 2005 fins al 2014. Amb ella la Fundació va començar una etapa d’endreça, definició de la missió i pla estratègic i creixement de l’equip, tant en hores d’atenció com en diversificació d’activitats. Però sobretot, ens vam impregnar d’una manera de fer a nivell educatiu i de mirada envers la infància i les famílies. A més, com equip, a mesura que creixíem en nombre, ho fèiem també en cohesió, la qual cosa facilitava la intervenció, l’organització i el desenvolupament de tasques i projectes.
Des del 2014 no havia tingut ocasió de tornar a venir, així que ha estat una alegria poder retrobar-nos, i durant la visita als diferents espais de la Fundació vam compartir com estem i vam poder posar-la al dia dels projectes que actualment desenvolupa la Fundació.
Va ser una tarda de retrobament i, alhora, la sensació era de quotidianitat, com si ens haguéssim vist la setmana passada, una sensació poc habitual, com si no hagués passat el temps i alhora volíem posar-nos al dia. També va ser un moment de retrospecció, pensant en la situació de la Fundació i el barri en aquella primera etapa i en la situació actual. Se’ns va fer ben curta l’estona compartida! Ens veiem al pròxim Aplec o Diverfesta!
Per altra banda, i contrastant amb l’alegria d’aquesta visita, pocs dies després ens va sorprendre la trista notícia del traspàs de Maryse Baudrand, religiosa del Prado. Abans que la Fundació es constituís com a tal, la Maryse acompanyava un grup de joves que de forma voluntària feien reforç educatiu a nens i nenes del barri de la Salut Alta.
La recordem sempre transmetent alegria als infants i al jove equip. Hi era sempre, amb paciència, deixant fer, fent-se present des de la humilitat i moltes vegades passant desapercebuda. La que no ha passat desapercebuda és la llavor que va plantar al barri. Es va voler fixar en els més petits, els més vulnerables. S’havia de donar resposta a tanta necessitat. I així es va començar oferint dos dies a la setmana a un grupet d’uns 12-15 infants, i es va anar ampliant nombre d’infants, hores d’atenció, i diversitat d’activitats. Tenia ben clar que estàvem donant una resposta que pertocava a l’Ajuntament i sovint no aconseguia dissimular la ràbia envers la manca d’actuació municipal per millorar el barri. Quan va veure que començava a sortir el primer brot, se'n va anar a plantar a un altre lloc.
Avui la Fundació Salut Alta és el fruit de la llavor que amb tanta cura va regar. És molt més del que en aquell moment vam imaginar, però el que continua present és la voluntat de donar resposta a les persones més vulnerables, millorar-ne les condicions de vida i continuar reivindicant a l’administració que es faci càrrec de les tasques que li pertoquen.
Gràcies, Silvia i Maryse, per tot l’acompanyament i dedicació als infants i al barri.
