25N a FAR: Ser o no ser dona, aquesta és la qüestió

Hi ha dies on sentir-te dona no fa sentir orgull. Fa pena, dolor, i por. El gènere socialment ha servit per posar ordre a la societat, però sembla que en comptes d'endreçar-ho, s'hagi trasbalsat i s'hagin imposat la superioritat, i el fet d'haver de seguir nedant a contracorrent, com a dones. Sort que tenim el mes de novembre per recordar totes aquelles injustícies, queixes i reivindicacions, que com a dones, no ens deixen créixer. A FAR aquest mes de novembre ho hem volgut reivindicar.

Als grups de nivell mig i de conversa ens hem engrescat a alçar la nostra veu. Pel fet de compartir la nostra opinió i escoltar-nos com a grup i fer xarxa. Junt amb La Rotllana hem participat en el concurs d'arts, en el que es podia participar a través de 5 modalitats: escultura, art, pintura, escriptura o fotografia. Medio es va decantar per elaborar el primer manifest envers el 25N on van compartir el que sentien, i a Conversa vam recollir aquelles imatges que per nosaltres representés violència de gènere: tot ens portava cap a l'esclavitud, i partíem dels cops, els crits, els insults, els robatoris i la violació. No vam guanyar cap premi, però el procés participatiu i l'enriquiment que vam viure, va ser molt gratificant.

Finalment, també vam voler deixar la nostra veu i participar del primer debat comunitari liderat pel grup de Conversa a l'homenatge cap a les violències masclistes que havia organitzat La Rotllana a l'Escorxador el passat divendres 26 de novembre. Així va ser com, inspirant-nos en la feminista mexicana Mónica Mayer i en la seva obra El tendedero vam crear un estenedor, i vam convidar a la gent a compartir en post-its el que li ressonés envers la pregunta: " I tu, de què estàs farta?".
La por era compartida: por a sortir al carrer sola, por a tornar sola i de nit a casa, por a pensar que et puguin violar, por a que et truquin perquè hi ha algú en perill. També hi havia molt de cansament: per haver de justificar el que fas i quan ho fas, per les desigualtats salarials amb què ens trobem encara avui dia, per seguir sentint-nos sotmeses, per sentir la violació en una mirada o una paraula aliena, i per la violència psicològica familiar que molts cops ens trobem a la nostra pròpia família.

I tu, com a lector, de què estàs fart?

Tant de bo puguem somiar amb una societat on les dones no ens sentim ni sotmeses ni rebels, sinó simplement on ens sentim dones, amb les nostres projeccions, esperances i confiances.