L'entrevista: Joan i Carles d'Òmnium Cultural

Arran de la pandèmia vam haver de deixar de fer activitats i vam decidir ajudar a altres entitats de la ciutat per dur a terme les seves accions.

Joan Puente Massip, 62 anys. Comptable jubilat, viu a Badalona i és membre de la Junta d'Òmnium Cultural Barcelonès Nord.

Carles Cervera Portillo, 53 anys. Instal·lador electricista, és soci d'Òmnium Cultural Barcelonès Nord.

Joan, Carles, avui parlem amb vosaltres com a membres d’Òmnium Cultural. Per fer-nos una idea, ens podeu explicar quan es va crear l'entitat i amb quin objectiu?

Òmnium Cultural és una entitat sense ànim de lucre que defensa els drets civils i les llibertats dels catalans. Des de fa més de 57 anys, treballa per fomentar la llengua catalana, la cohesió social, l’educació i la cultura i té com a objectiu construir, a través d’aquests valors, una societat activa, crítica, integradora i cívica. La importància de la seva tasca radica en la seva trajectòria i la seva coherència: impulsem campanyes de denúncia i sensibilització, esdeveniments i projectes culturals, de cohesió social i d’educació.

La Seu Territorial del Barcelonès Nord es va constituir l’any 1968 i, actualment som 5.151 socis, dels quals 3.594 som de Badalona.

Vosaltres des de quan sou socis? Quin és el vostre paper?

J: Jo sóc soci d’Òmnium des de fa 15 anys i quan em vaig jubilar, ara farà uns 5 anys, em van proposar d’entrar a la Junta. Així que el meu paper és ser membre de la Junta i, a més, estic a la Comissió de la cohesió social, intentant crear complicitats amb altres agents del territori.

C: jo fa 3 anys que sóc soci i hi participo activament des de fa un any en la  Comissió de futur compartit. El que més m’atrau és l’àmbit social.

Amb quines tres paraules definiríeu la tasca d’Òmnium a la ciutat? 

J: Jo diria que les que són generals: Llengua, Cultura i País. Volem transmetre complicitats a tot el territori de Badalona i no només centrar-nos en el centre de la ciutat com antigament. És per això que estem col·laborant amb altres entitats de la ciutat per aconseguir-ho.

Quin somni teniu per Badalona?

C: Que sigui una ciutat socialment justa. Ara mateixa no ho és, tot i ser una ciutat molt rica en diversitat. Cal una cohesió social de tots els barris, tot és Badalona.  Per a mi, el més important seria tenir una Badalona cohesionada, siguis del barri que siguis i siguis de la nacionalitat que siguis. El important és d’on et sentis. Ja no és tan sols la llengua, ni la cultura, sinó d’on t’identifiquis, d’on pertanys. Ajudar a les persones de la ciutat a sentir-se orgulloses de pertànyer a Badalona. El problema és que s’ha creat com una frontera urbana entre el centre i la resta de barris i això hem d’aconseguir que desaparegui.

J: Sí, i també el que busquem com a ideal de ciutat, és que hi hagi igualtat d’oportunitats tant si ets nascut a un barri com la Salut Alta, com si ets d’un barri més benestant.

Ens podeu explicar algun projecte o activitat que us ajudi a caminar cap a aquest objectiu?

J: Activitats a nivell cultural se’n fan moltes. Per exemple el concerts de les nits dels Badiu, el Corellengua, la nit de les lletres per Sant Jordi, el premi literari Sambori, la celebració de la Diada...

Des de la Comissió de cohesió vam fer una ronda de trobades amb entitats, entre elles vosaltres, perquè ens féssiu arribar quines necessitats teníeu. I una de les coses que vam detectar era que volíeu fer-vos més visibles al centre de Badalona. Per això, ara tenim el local nou al Carrer de la Mercè, disponible per si alguna entitat hi vol fer servei. Per exemple, hi ha l’exposició de les Arpilleres de l’Ateneu Sant Roc.

C: Les Àgores també són un espai de trobada molt xulo on parlem de tot el procés polític des de la basant més emocional. Es reuneixen persones amb sensibilitats diferents i el que es busca es el punt de cohesió, de com et pots sentir. Gent que políticament pensa molt diferent però que un cop ens escoltem, trobem que hi ha més coses en comú de les que ens imaginem.

Diríeu que Badalona és una ciutat rica en...

C: En humanitat i en diversitat de persones. Això és una riquesa brutal i des de l’Administració en aquests anys no s'ha sabut gestionar. El potencial humà que hi pot haver en tot els col·lectius diversos que hi ha a la ciutat és molt. Potser ho han intentat però crec que encara no s'ha aconseguit treure profit.

J: Per a mi Badalona també és rica en patrimoni. La Serralada de Marina, el litoral marí, Dalt la Vila...

I quina és la realitat de Badalona que més us preocupa, des de la vostra acció social i cultural?

És molt preocupant la pobresa endèmica i els problemes que hi poden derivar com son l’habitatge. Això fa molta por perquè amb el confinament molts desnonaments es van aturar i ara s’han tornat a reactivar i hi ha famílies que ho passaran molt malament. I veiem que la resposta de l’Administració el que fa és criminalitzar-ho en comptes d’abordar-ho amb més ajudes socials per a les persones que s’estan quedant sense recursos.

Quina relació us imagineu amb les entitats de l’entorn?

J: Doncs la que estem intentant, trobar temes de coincidència i crear complicitats. Treballant temes que ens interessin com són la llengua i la cultura i pensant en el procés de la ciutat.

Amb quines entitats teniu més relació actualment?

J: Estem treballant molt amb l’Ateneu Sant Roc, amb vosaltres i La Rotllana. I ens agradaria anar-nos apropant paulatinament a altres entitats com la Fundació Germina, el Centre Sant Jaume, Isom i el Casal dels Infants. 

Cert. De fet, aquest estiu vam poder oferir als nens i nenes que feien el casal d'estiu amb nosaltres unes activitats diferents amb l’ajuda econòmica d’Òmnium i van tenir molt d’èxit! Per què ho vau fer?

J: Arran de la pandèmia vam haver de deixar de fer activitats pròpies i vam decidir ajudar a altres entitats de la ciutat per poder a terme les seves accions. Així, al no poder oferir les activitats que teníem programades com cada any a la ciutat, vam decidir oferir aquests diners a altres entitats que fessin casal d’estiu i així els infants gaudirien d’altres propostes.

Quan parlem d’Òmnium Cultural, molta gent pensa només en política o en cultura catalana. A Badalona, alguna vegada això ha estat un limitant? 

Sí, potser alguna vegada. Però som una entitat que treballem, i ens agrada fer-ho, amb entitats de tot tipus sempre que hi hagi un respecte democràtic. Hem col·laborat amb Sindicats, amb Fampas, amb Associacions de Veïns i moltes entitats que no tenen cap posicionament polític.

En aquests moments amb la pandèmia, l'àmbit cultural està molt tocat.  Què podeu fer des d'Òmnium per reactivar aquest sector?

Totes les activitats d’Òmnium estan d’una manera o altra relacionades amb la cultura. També les que són de tipus social intentem que d’una manera o altra hi estiguin. Per exemple, ArrelArreu és un projecte d’aprenentatge i servei comunitari dut a terme amb estudiants de les aules d’acollida de secundària. A través d’un conte del seu país d’origen, fan un servei al centre educatiu i la biblioteca i, a la vegada, consoliden l’aprenentatge del català, s’apropen a les tècniques d’expressió de l’oralitat i fan una tasca de sensibilització intercultural.

Però sí, és complicat perquè el món de la cultura és molt presencial i encara no hem trobat maneres de replantejar-ho. Certament, amb la pandèmia haurem de modificar la manera de treballar però mantenint el mateix esperit.

Quin creieu que és el repte més gran per a les entitats de Badalona en el moment actual?

J: Jo crec que és molt importants per Badalona mantenir les entitats com la vostra, per lluitar per una major cohesió social, per evitar que les persones es quedin enrere.  El repte que teniu imagino que serà mantenir el nivell d’ajuda i compromís per les famílies que ateneu i poder ampliar serveis. I amb Òmnium tindreu sempre la voluntat de col·laborar en tot allò que podem.

C: El tema és que si l’Administració no està fent la seva funció, vosaltres us convertiu en serveis essencials perquè sou qui cobriu les necessitats bàsiques que l’administració no està cobrint a les famílies. En el moment en que els serveis socials no estan funcionant, esteu vosaltres intentat suplint allò que no fan ells. I vosaltres hauríeu d’estar un nivell per sobre i poder treballar altres aspectes.

Quin paper hi té Òmnium Cultural?

J: Òmnium Cultural no és una entitat que faci aquest tipus de tasques que fan les entitats. El nostre àmbit de treball està ambientat a la cultura i la llengua. I el que fem és col·laborar amb altres entitats i escoles, creant complicitats i així establir noves sinèrgies.

I, per acabar, com us agradaria que fos la Catalunya del futur?

J: Independent, amb els valors d’un país on tothom tingués oportunitats i tothom s’hi sentís inclòs. Una Catalunya amb igualtat d’oportunitats.

C: Posant a la persona al centre. Un país on l’important sigui el seu valor humà.

I, com a entitat social, quin paper hi tenim?

Doncs tal com està la cosa, en aquests moments entitats com la Fundació Salut Alta sou necessàries i imprescindibles. L'ideal seria que deixéssiu d’existir, però sou molt necessaris perquè ajudeu a vincular territoris, a vincular persones. I, tot això, orientat cap al tipus de societat en la que ens agradaria viure.

Entrevista feta per Lídia Solé

Recull d'imatges de l'entrevista, d'activitats del Casal d'estiu i de la gravació de vídeos on hem participat aquest curs: