Imatge o vídeo destacat
Lourdes

L'entrevista: Lourdes Teixidó

El voluntariat que faig a la Fundació em dona satisfacció emocional.

LOURDES TEIXIDÓ MASIP, 76 anys. Va néixer a un poble de les Garrigues i viu actualment a Barcelona. Metgessa de pediatria i psiquiatria infantil jubilada. Participa com a voluntària oferint classes de castellà a les dones del projecte FAR des de fa 9 anys.


Hola Lourdes! Abans de començar a preguntar sobre el teu paper a la Fundació... Què ens pots explicar de la teva vida? On vas néixer, de què vas treballar...

Vaig néixer en un poble que es diu La Granadella a la comarca de Les Garrigues (Lleida) i vaig fer la carrera de medicina. Més tard em vaig especialitzar en pediatria i psiquiatria infantil i vaig treballar a l’hospital de la Vall Hebron fins que la jubilació va arribar l’any 2005.

Havies fet voluntariat alguna vegada abans de venir aquí?

No, mai havia fet de voluntària! M’ho vaig plantejar quan em vaig jubilar i a la Fundació vaig arribar l’any 2010 o 2011.

Per què vas decidir inscriure't al voluntariat de classes de llengua?

Jo el que volia era fer formació per a dones que no tinguessin cap tipus de formació, amb un nivell sociocultural baix. M’era igual que fossin immigrants però sí que tenia clar que volia que fossin dones que no haguessin tingut opció de formar-se, que no sabessin llegir o escriure i que jo els pogués donar un cop de mà.

I com vas arribar fins aquí?

Ara farà uns nou anys que vaig arribar, després d’intentar en un parell de llocs que no em van acabar d’agradar com funcionaven. A través de Càritas vaig veure que tenien uns programes on cercaven voluntaris per a diferents projectes. Vaig trucar i em van donar hora per a una entrevista. Vaig assistir a una xerrada que em va agradar i després de vàries entrevistes, passats dos anys em van trucar dient que a Badalona hi havia la Fundació Salut Alta que buscava voluntàries per FAR, el projecte de llengua.

Explica’ns quina és la teva tasca a FAR, el teu dia a dia.

Jo aquí faig classes de castellà, sigui del nivell que sigui, amb un grup d'entre 10 i 12 dones. Aquest any estic amb el grup de nivell inicial, que vol dir dones que tenen algun coneixement, és el curs que aniria després del bàsic, el d’alfabetització.

Què és el que més t’omple?

Tot i que soni estrany, tinc la creença que la gent com més informació i més culta sigui, serà més lliure i, a més, pot fer anar millor el món. En aquestes açades de la vida ho vull creure. Jo no sóc creient però ho faig perquè m'interessa i m'omple el temps. En aquests moments no tinc càrregues personals i, per tant, omplir el temps amb alguna cosa que a mi m'agradi, això és molt gratificant. 

Jo emocionalment surto més forta! Totes aquelles coses que fas que quan surts estàs millor que quan entres, són positives. És un acte d'intentar trobar-me bé. I, pràcticament, tots els voluntaris et diran el mateix. El servei això ho computa com una recompensa.

I el que més et costa?

A mi potser el que més em costa és algun dia d’hivern perquè vinc de lluny. Però la veritat és que no em costa massa.

Per què creus que les classes de llengua són importants per a les dones?

Home, perquè sense saber alguna de les llengües que parlem a Catalunya no es poden comunicar. Si no, viuen en guetos i mai poden entendre d’altres cultures.

Després una altra cosa és la diversitat de gent que tenim aquí, que fa que siguis de la religió o cultura que siguis, hagis de conviure i s’han de respectar. I no pensar que lo seu és l’únic. A les classes això ho treballem molt i entre elles s’ajuden molt.

Què creus que busquen quan s’inscriuen?

Jo crec que busquen suport. En el temps que he estat a la Fundació veig que aquestes dones tenen un suport continuo. Algunes si que venen a aprendre la llengua perquè necessiten buscar feina, però per a altres la classe és com l’excusa. Moltes és perquè el venir aquí els dona seguretat i suport emocional. A més, algunes d’elles quan ens expressen que tenen algun problema i ho parlem amb la coordinadora, també reben un acompanyament i això ho valoren molt.

FAR va guanyar aquest març el premi de la ciutat de Badalona “Trecant invisibilitats” per la tasca que fa amb dones d’origen estranger. Quin creus que és l’impacte que té el projecte FAR en les dones que hi participen?

Jo crec que els dona certa seguretat i independència. Algunes d’elles han manifestat que ara poden anar al metge soles o a comprar. Fins i tot algunes d’elles s’han incorporat al món laboral. Jo crec que l’impacte és molt gran.

En què els canvia la vida?

Jo crec que els pot canviar la vida perquè se senten una mica més lliures i que poden fer coses que abans ni s’ho podien imaginar.

Per què recomanaries a algú fer de voluntària a la Fundació Salut Alta?

Perquè tenen un programa molt ampli. El projecte FAR, on jo participo, no és el principal de la Fundació i això ho sabem. Som un petit suport a aquestes mares del barri, però la tasca important de la Fundació és la que es fa amb els infants i adolescents a nivell educatiu. Ells poden millorar molt els resultats escolars, la seva conducta, la relació amb altres... i la Fundació tal com està estructurada, és molt seriosa, molt professional. La meva opinió és que les coses només amb voluntariat no funciona, jo crec que ha d’haver-hi una estructura amb personal professional.

Què creus que aporta el voluntariat a l’entitat?

Nosaltres com a voluntaris podem opinar, podem donar suport i ens adaptem a l’estructura que hi ha. Des del meu punt de vista, és una Fundació que funciona molt bé.

Els voluntaris jo crec que aporten els seus coneixements i la seva visió i també està la part de que no s’han de pagar uns sous, això és evident. Els voluntaris en general, pel que jo conec, som gent molt compromesa. Per mi és com una feina. Jo quan algú em pregunta li dic “no ,demà no puc, treballo” i em diuen "com que treballes?". I és que jo ho considero una feina, perquè per a mi hi ha un compromís, no vinc a passar l’estona.

I l’entitat als voluntaris i voluntàries?

A nosaltres ens aporta seguretat. Al voluntari li agrada veure que hi ha un bona organització i les tasques estan definides.

Voldries fer alguna proposta de millora en el projecte? Tu que portes tants anys segur que tens moltes idees!

Així de cop... A veure tot és millorable. Es podria proposar a les mateixes dones a les que donem les classes que també assumeixin una responsabilitat, un compromís. Sabem que son dones que tenen molts problemes però, malgrat tot, si les marquéssim més, potser no fallarien tant. Jo sóc de les que penso que allò gratuït no es valora. Jo tinc 12 dones i molts cops venen la meitat. I si no és a nivell econòmic, doncs que fessin algunes tasques i així valorarien més el projecte.

I a tu... en què t’ha canviat la vida venir durant tants anys a FAR?

Primer, me l’ha organitzada i, segon, que em trobo millor. Jo tinc 76 anys. Haig de matinar, caminar... sino estaria en bata fins a les 11h!

Jo recomano fer voluntariat. Ara, ha de ser a algú que no coneixes. Cuidar als teus néts o a la teva mare no és fer voluntariat, perquè són els teus. Jo faig moltes coses: canto, vaig a conferències, faig cursos... Però són coses que em van bé a mi, com són les relacions socials i l'ocupació de temps. Potser són aspectes més tipus intel·lectual però el que faig de voluntariat a la Fundació em dona satisfacció personal i, sobretot, emocional.


Entrevista feta per Lídia Solé