L'entrevista: Punt Òmnia Salut Alta

Al Punt Òmnia troben un espai on es relacionen amb altres persones i això afavoreix el teixit comunitari.

Marta Mancheño Ferrero, 49 anys, nascuda a Sant Boi del Llobregat. Va estudiar filosofia i ciències de l’educació a la Universitat de Barcelona i actualment exerceix com a dinamitzadora digital.

Ana Maria De Miguel Molina, 32 anys, va néixer i viu a Sabadell. Ha estudiat administració, animació sociocultural i en aquests moments està acabant educació social. Actualment, treballa com a dinamitzadora TIC al Punt Òmnia del Casal Cívic de La Salut Alta, juntament amb la Marta.

Podríeu explicar-nos què és un Punt Òmnia?

A: Per explicar què és un Punt Òmnia, cal iniciar el tema parlant sobre què és la Xarxa Òmnia. Aquesta es va crear l'any 1999 i, actualment, existeixen més de 100 punts repartits per tota Catalunya. És un servei que depèn de la Generalitat de Catalunya, en concret del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Inicialment l’objectiu de la Xarxa Òmnia era trencar amb la bretxa digital, universalitzant les TIC com a mesura per afavorir la integració social. Però a l’actualitat, i comptant que la majoria de persones tenen accés a les TIC, es treballa sobre tres eixos: aprenentatge, acció comunitària i ocupabilitat.

Per tant, un Punt Òmnia és un programa d'intervenció social, materialitzat en un espai. Les eines TIC són una excusa per a prevenir l'aïllament, generar xarxes socials, potenciar la inclusió i vinculació de les persones a la comunitat fomentant la seva participació activa. Al cap i a la fi, apoderar al conjunt de persones a través d'eines TIC, amb la finalitat de potenciar la seva autonomia i esdevenir un desenvolupament positiu a nivell individual i col·lectiu.

Quina tasca fa una dinamitzadora del Punt Òmnia?

M: Un dinamitzador es una figura «especial», no es un tècnic, ni un administratiu, ni un animador sociocultural, no es un informàtic o un professor. Són totes aquestes figures en una. Posa en marxa un espai de «formació» obert a tota la ciutadania. L'objectiu és dur a terme formacions atenent a les necessitats del territori i, per tant, per tot tipus de públic. Nosaltres com a dinamitzadores intentem millorar les competències bàsiques TIC dels nostres usuaris, així mateix intentem treballar en xarxa i fer activitats conjuntes amb d’altres Punts Òmnia de Badalona.

Quines persones acostumen a venir al Punt Òmnia? Amb quines necessitats? Què troben?

M: Normalment la nostra figura està a prop de col·lectius necessitats. Atenem a persones que necessiten fer tràmits on-line, certificats per gestionar ajudes, millorar el seu currículum o resoldre dubtes concrets amb el seu telèfon, ordinador, etc. Últimament també hem detectat una demanda molt gran de persones per aprendre castellà o català i per això hem començat a treballar l’aprenentatge de la llengua. En definitiva, al Punt Òmnia troben un espai on es relacionen amb altres persones i això afavoreix el teixit comunitari.

Què aporta a les persones el fet de tenir accés a Internet i a la tecnologia?

A: Avui dia, les competències digitals són de gran importància per al dia a dia de les persones. La informatització de les dades i l'ús de les noves tecnologies ens permet estalviar temps i esforç, i en un món on els canvis són continus, la capacitat d'adaptabilitat de les persones és important per reduir la nostra vulnerabilitat. 

Per exemple, a les persones grans com les que viuen al barri que potser mai s’han format en aquests temes? 

A: Al col·lectiu de gent gran els és més difícil fer-se amb els dispositius perquè no han nascut amb aquest pensament computacional, així que l'aprenentatge no només previndrà l'aïllament, sinó que aquestes persones tindran la sensació de sentir-se útils, i això és molt important per a l’envelliment actiu.

I a les persones immigrants?

A: Pel que fa a les persones migrades, l'accés a les TIC els permet cercar feina, aprenendre la llengua o comunicar-se amb les famílies que estan lluny per minimitzar el dol migratori.

M: Nosaltres donem suport a les persones perquè perdin la por amb això de les noves tecnologies. Els posem les sabates perquè marxin corrents a veure aquest món. O simplement per aprofitar els avantatges que la xarxa ens ofereix.

Creieu que el Punt Òmnia és un espai “transformador” en el barri?

A: Jo sí que entenc el Punt com a un espai transformador ja que les persones participants surten amb més eines per afrontar la vida, ja sigui amb més coneixement, desenvolupament d'habilitats i/o entrenament de competències.

I en què ho podria ser més? Coneixeu altres Punts Òmnia de la vostra xarxa en qui us emmiralleu?

A: Crec que sí que podria ser més transformador, sobretot a l'hora d’establir un punt de referència en el teixit associatiu, un treball multidisciplinar entre dispositius, entitats i persones, tal com fa l’Associació de Veïns on està ubicat el Punt Òmnia de Bufalà. Aquí al nostre barri costa molt però seria molt interessant que tothom s’impliqués més.

M: Coneixem les feines d’altres punts i hi ha molts companys i companyes que fan feines molt motivadores. A Pomar, la dinamitzadora ha aconseguit fer un taller d’escriptura creativa amb un grup de persones grans i nosaltres hem agafat i adaptat aquesta idea amb el grup de Neo-lectores del grup Conex que fan informàtica, així que farem una trobada conjunta el 24 d’Abril, amb motiu de Sant Jordi, per fer una lectura conjunta dels nostres micro-relats.

Vosaltres oferiu algun projecte innovador, tipus tallers de realitat virtual, impressores 3D, disseny digital, iniciació a la programació...?

A: De moment no oferim cap projecte innovador. Des del meu punt de vista, aquestes activitats són més motivadores per a adolescents i joves i nosaltres no tenim un col·lectiu amb aquestes característiques. En el nostre punt les activitats que més funcionen són les de mòbil i aprenentatge de la llengua castellana així que dubto que activitats més innovadores en aquest barri tinguin cabuda.

M: Exacte, tot i això, actualment la Xarxa Òmnia ha adquirit maquinari per prestar als diferents Punts Òmnia del territori i s'han realitzat unes formacions introductòries sobre els  funcionaments. Nosaltres el 27 de març vam anar a la formació que es va fer al Punt Òmnia de Sant Antoni de Barcelona i ara estem treballant perquè properament puguem demanar a la Xarxa Òmnia alguna  de les impressores 3D i implementar una formació oberta a tothom, ja siguin joves o séniors.

Al barri hi ha un Pla de Desenvolupament Comunitari (PDC). Vosaltres hi col·laboreu d’alguna manera?

M: Nosaltres formem part del PDC i anem periòdicament a les reunions de la Comissió de Convivència. Sempre que podem mirem de col·laborar, per exemple, de forma fixa fem l’activitat per Sant Jordi a la Plaça Antonio Machado, amb les diferents entitats del districte.

Quina relació teniu amb les entitats? I amb el Casal Cívic, on esteu situats?

M: Amb el Casal Cívic tenim una relació estreta i profitosa. Treballem de forma conjunta i fem activitats en comú. El passat dia 8 de març, «Dia de la dona», vam fer de forma conjunta una xerrada sobre la importància de seguir reivindicant el 8M com a dia de la dona. Així mateix, treballem amb el grup Conex per reforçar el tema de l'escriptura i la lectura i amb el Club Badiu. 

Creieu que des de la Fundació podríem aprofitar més el vostre recurs? Què ens recomaneu?

A: Oi tant que sí! Vosaltres treballeu amb infància, adolescència i joventut. Vosaltres coneixeu als nois, seria qüestió de saber què els motiva. Ens separen un pocs metres de distància i no treballem en xarxa, semblem competència en comptes d’equipaments que treballen en amb un objectiu compartit i en pro de la comunitat. Crec que estaria bé fer una trobada amb la intenció de parlar sobre les activitats que es podrien oferir, tot tenint en compte les motivacions, interessos i necessitats dels joves.

Finalment.. vosaltres per què treballeu aquí? Què us motiva a venir cada dia a la feina?

A: Jo treballo aquí perquè tinc experiència com a dinamitzadora TIC, i no precisament pels meus estudis, ja que són de l'àmbit social i no d'enginyeria informàtica o coses per l’estil. Òbviament, és l’atenció directa amb les persones la que m’omple com a persona i professional.

M: Sóc una professional que va estudiar filosofia perquè volia entendre el per què de les coses, però porto molts anys treballant per esborrar la bretxa digital aquí a Badalona i a d’altres projectes al Baix Llobregat. M’agrada posar el meu granet de sorra per intentar ser útil a la comunitat i ensenyar coses que poden ser adients a persones que ho necessitin.