L'entrevista: Armonía Díaz

Hem de donar molta visibilitat, estar al peu del canó i amb més periodicitat.

ARMONÍA DIAZ, 41 anys. Va néixer i viu a Badalona. Presidenta de la PAC (Plataforma d’Afectats per la Crisi)

Abans de fer l’entrevista he volgut assistir a una de les seves assemblees i ha estat desolador el panorama. Ja coneixia a l’Armonia i la Plataforma d'Afectats per la Crisi, ja que a la Fundació Salut Alta tenim alguna família que malauradament està sent atesa per ells perquè han patit un desnonament o perquè tenen data per fer-los fora de casa. Allà hi havia moltes famílies, algunes d’elles amb els fills perquè segurament es tracta de mares que estan soles amb ells. Perfils de tot tipus però tothom amb el mateix problema: tots tenien una ordre judicial. En una de les finestres hi havia una pissarra amb dates i adreces dels desnonaments previstos per aquesta setmana. A més, s’han presentat sis famílies noves que per primer cop venien a una assemblea. En aquell espai tothom es queda nu davant l’altre i sense timidesa expliquen el que els passa. Les trobades amb la Plataforma els dona eines per empoderar-se. Jo, amb una sola assemblea, vaig poder notar com hi havia pinya i, tot i les "penes" de cadascú, hi havia caliu. És evident que s’ha creat família i això ho vaig notar de seguida.

Armonia, què és la PAC i per què s'ha creat?

És una organització ciutadana que lluita per la justícia social. La va crear un company, en Luis, que és bomber i en aquells moments era activista a la PAH de Badalona, ​​arran de tot el problema hipotecari que començava a haver-hi. Hi havia coses en les que no estava d'acord, així que va sortir i va crear la Plataforma d'Afectats per la Crisi, la "PAC", al 2015.

Aquí no només atenem problemes d'habitatge, tot i que la majoria són per aquest tema, sinó que estem en tots els combats: donant suport a altres entitats que lluiten per la sanitat o l'educació, també venen demanant ajuda per les dificultats que tenen per assumir les factures dels subministraments... Però, majoritàriament, el problema pel que més es dirigeixen a nosaltres és pel tema d'habitatge. I és que quedar-se sense casa és molt dur.

Com funcioneu?

Som assemblearis i els nostres pilars són el suport mutu i la solidaritat. Si estem lluitant per un canvi de lleis i un canvi de sistema, la nostra funció és la de fer pinya i prendre les decisions de manera assembleària. Ens reunim cada dimarts i després fem altres assemblees de comissions de treball.

Al barri som conscients que existeixen moltes famílies amb ordres pendents de desnonaments. Nosaltres en coneixem moltes. Heu arribat a tenir dades sobre quin és el nombre de famílies que es troben en aquesta situació d’emergència social al barri de la Salut Alta?

Números exactes no, sincerament no. Però a nivell de Badalona pot haver-hi més de 20.000 famílies en una situació molt precària. Els de Serveis Socials haurien de tenir dades oficials però clar, una cosa són els números d'ells però no totes les famílies són ateses per ells i moltes no estan empadronades, llavors és difícil de dir un nombre.

Quin és el circuit que ha de fer una família quan rep una ordre del jutjat?

El que haurien de fer ja per estar en aquesta situació de precarietat és ser atesa pels Serveis Socials. Moltes famílies quan els arriba algun avís del jutjat s'espanten i no van a la citació o no fan cas de l'ordre. I això és pitjor, s'entén que no vols saber res i el procés és més ràpid. El circuit normal en rebre la demanda seria primer anar al jutjat, demanar un advocat, anar a serveis socials si no hi havien anat abans i anar a la "Oficina local d'habitatge" per sol·licitar un habitatge social.

De quina manera la PAC està sent una eina per donar resposta al problema habitacional?

Doncs la veritat és que si no fos perquè existim, això seria un vessar de gent al carrer.

I l’Administració què és el que fa?

En poques paraules "res". Moltes paraules però a l'hora de la veritat, no fan res. Ja estem veient com estan gestionant des de Serveis Socials la pobresa, amb misèria, perquè si no se'ls proveeix des de la part política, ho estan abordant amb misèria. No estan treballant per aconseguir habitatges, així que la situació està molt difícil.

A Badalona quines eines hi posa?

L'anterior govern, que era més social i mirava més per la gent, no va aconseguir habitatges però almenys no criminalitzaven l'ocupació com ho fa el govern actual.

Vosaltres haureu visitat pisos del barri i haureu comprovat les condicions en què es troben la majoria. Instal·lacions antigues, amb humitats, sense ventilació, alguns amb paneroles... En definitiva, habitatges amb poques garanties sanitàries. I uns lloguers altíssims! Què en penseu?

La veritat és que hi ha moltes famílies que estan pagant moltíssims diners per una autèntica escombraria. Recordo un cop que vaig anar a un pis al carrer Floridablanca, on un noi estava pagant un lloguer no gaire elevat però a l'interior tenia puntals i se li queia el sostre. O sigui, volem ser propietaris però després no ens responsabilitzem del que ens toca com a propietaris, el que volem és només els diners però els habitatges estan en mal estat. Al cap i a la fi, amb aquesta situació els propietaris es converteixen també en petits especuladors.

Sabeu si s’està fent alguna cosa perquè això canviï?

Hi ha algunes ajudes per a rehabilitacions però no són suficients per poder dur a terme aquestes millores. A més, hi ha uns requisits que solen ser inaccessibles per a moltes comunitats de veïns.

També hi ha el tema dels habitatges ocupats. Cada vegada hi ha més famílies amb situacions normalitzades que s’han vist obligades a ocupar un pis o una habitació. Què coneixeu sobre aquest tema?

Per molt que diguin que els ocupes són uns penques, no és veritat. Si que és cert que hi ha una minoria que pot ser que ho sigui, però la majoria són famílies molt normalitzades. Està ocupant gent que tu te la creues pel carrer i no t'imaginaries que està ocupant un habitatge. Tot això està passant per tots aquests anys d'especulació.

La gran majoria són famílies que estan disposades a pagar un preu raonable per l'habitatge, tenint en compte els ingressos que té. I que volen assumir les seves responsabilitats amb la comunitat.

Quines conseqüències creieu que pot tenir a curt i llarg termini?

Creiem que sens dubte afectarà a la salut de la gent. Adults i nens que estan patint aquesta situació. Cada persona s'ho pren d'una manera, però això va afectant molt en la salut de les persones i, sobretot, en la salut mental.

Un dels problemes que això comporta és que si s’ocupa un habitatge, no es té accés a l’empadronament, al subministrament energètic, a ajudes pel lloguer, al servei de mediació en l’habitatge... Què opineu sobre aquest tema?

Doncs que és una injustícia. Amb l'apoderament hem après i informat a la gent que si que es poden empadronar tot i que ocupin un habitatge. És un padró social i s'ha de demanar a l'edifici del Viver. Llavors és la Guàrdia Urbana qui s'encarrega de venir al domicili i verificar que estàs ocupant aquest habitatge.

A nivell de subministraments, gràcies a la lluita de les plataformes s'ha aconseguit que la companyia d'aigua instal·li comptadors socials, i que els serveis socials redactin l'informe. Però ara, amb les companyies elèctriques, és super complicat. Hi ha molta gent enganxada o que s'han buscat la vida, però també sabem de famílies que han aconseguit regularitzar el subministrament elèctric. I amb això vull dir que la gent tampoc vol viure amb la llum punxada, el que volen és viure tranquil·lament, però és molt difícil.

Des de la plataforma heu iniciat alguna acció en aquest sentit?

Nosaltres com a plataforma hem fet moltes accions i hem parlat amb FECSA, amb Endesa, amb les companyies d'aigua... Organitzem una moguda important amb la companyia d'aigua! I la veritat és que el director de Badalona és molt agradable, finalment vam aconseguir arribar a un acord.

Quines creieu que serien les mesures més urgents a emprendre a Badalona per posar fi a tots aquests problemes?

Uf... doncs de les mesures més urgents seria tenir habitatges, però ara mateix hi ha un problema i és que els bancs s'han desfet dels paquets de pisos que tenien, se'ls han vengut a fons d'inversió. És clar es poden fer lleis que frenin l'especulació. Però l'ideal seria crear ocupació i digne, que la gent vol treballar. Habitatges dignes i assequibles. Fer polítiques d'habitatge, tot i que costarà molt treball.

I en quin punt de realitat es troben aquestes mesures, si s’estan duent a terme?

Es troben en punt zero, sens dubte.

Què proposeu que fem els ciutadans i ciutadanes? Hi ha alguna acció que puguem dur a terme per millorar la situació?

Doncs molt carrer. No ha canviat res en la història sense carrer. I molta gent! Hem de ser molts.

Jo el que crec, i que ho porto dient amb la gent, és que hem de donar molta visibilitat, estar al peu del canó i amb més periodicitat. Hem de fer alguna cosa, però tots. Si fem molt soroll, aconseguirem canviar coses. Fixa't en la marea pensionista, surten cada setmana. O els grups feministes, tota la massa de dones que mou. Doncs això hem d'aconseguir perquè és un problema que avui el tinc jo i demà ho pots tenir tu o el teu veí.

A Badalona s’ha creat alguna taula de treball on es defensa el dret de l’habitatge digne?

Sí, però és molt postureig. Moltes reunions, moltes comissions però després no surt res.

Hi participeu?

Nosaltres participem en algunes. En les reunions semblen que estan d'acord i quan et plantes davant del Viver a una mobilització et diuen "què estàs fent?". El que et dic, postureig.

Des de la Fundació Salut Alta creieu que podríem fer alguna cosa?

Sí, clar, perquè a més teniu famílies amb aquests problemes. Per exemple, si es fa una acció davant l'Ajuntament, doncs donar-hi suport. O si es tracta d'algun desnonament a alguna família de la Fundació, doncs potser estar present.

Gràcies per tanta sinceritat, Armonía. I, famílies, no deixeu mai de lluitar, sortiu als carrers i defenseu el que són els vostres drets! 

Entrevista feta per Lídia Solé