Imatge o vídeo destacat
El-placer-de-aprender.png

EL PLAER D’APRENDRE

Que ningú dubti que a tots ens agrada aprendre, ens motiva, ens fa vibrar … ens dóna plaer.

Però, per què aprenem? Per adaptar-nos al nostre entorn, però no només això; Si no, no avançaríem! Eduquem per al canvi, la transformació, la crítica i la reflexió.

Al Centre Obert procurem que els nens puguin aprendre jugant a l’espai d’aprenentatge… és un plaer veure’ls gaudir mentre aprenen. I per gaudir, les emocions i el reforç que transmetem han de ser positius. Aprenem quan hi ha emoció, quan aquest aprenentatge ens diu alguna cosa, si no serveix… per què ho ha d’arxivar el cervell? Moltes vegades s’ha après per por: a fallar, a quedar en ridícul, a ser l’únic que no ho sap, a equivocar-me, a rebre una bronca… aquesta por que ens paralitza tan sols ens ajuda a aprendre per oblidar o perdre el gust per l’aprenentatge.

Els nois i noies estan en procés d’aprenentatge i necessiten l’aprovació de l’adult en allò que fan, quantes vegades ens han dit: mira, com ho faig? No volen que ens fixem en com es tiren de cap per aplaudir la seva habilitat, que també; la pregunta real de fons és: mira com em tiro de cap per veure si el que faig està bé i puc seguir fent-ho o millor ja no ho faig més. I en cada cas hem de respondre, si està bé aplaudim, però si no ho està, també cal dir-ho!

L’objectiu de l’educador és que els nens i nenes creixin en dignitat, és a dir, que cadascú se senti respectat i al seu torn, respecti; traient el màxim de cada un, acompanyant aquests processos.

Per què hi ha nois i noies que viuen les coses amb un nerviosisme excessiu, que donen un crit de seguida, que no escolten i acostumen a mal interpretar el que se’ls dirà?

La història de cada persona marca la seva manera de ser, de fer, de reaccionar. I això és bàsic per assimilar futurs aprenentatges. Un nen que ha crescut en un ambient violent aprendrà a reaccionar de manera impulsiva: abans que em peguin me’n vaig corrent o faig un crit, aquestes experiències fan que l’aprenentatge sigui més dificultós. La nostra resposta ha d’anar cap a crear un ambient relaxat, que permeti trobar un espai en el qual es pugui aprendre.

Cadascú parteix dels seus gens i l’ambient en el qual creix, i una bona part d’aquest ambient és l’espai educatiu que nosaltres oferim. Han de tenir l’oportunitat de reconduir els seus sentiments, de modificar el seu comportament.

Els nois han de gaudir aprenent, han de jugar, la gamificació en l’aprenentatge obre la ment a noves maneres de captar habilitats i coneixements. La pregunta que ens hem de fer és: quin joc conec que pugui utilitzar per treballar aquests conceptes? I fer-ho: concursos, proves, jocs de memòria, cartes, fitxes, punts extres,… No és més emocionant jugar a anar al mercat havent pensat què necessito per al menjar d’avui, demanar als nostres companys / dependents, que aquests facin la suma del que els devem i calcular amb quin bitllet pagar i quant s’ha de donar de canvi; en comptes de fer matemàtiques en un paper, descriure en ciències quin tipus de verdura són de temporada i treballar l’elecció i el treball en equip en ètica? Quantes més àrees del cervell activem, més significatiu serà l’aprenentatge i més utilitat li trobaran (i, per tant, quedarà arxivat en el cervell). Cal captar l’atenció amb sorpreses, amb humor, descol·locant. Anem a motivar els nois, que trobin el gust i la utilitat de l’aprenentatge, donar oportunitat de pensar, de raonar, de crear opinió.

Cal combinar l’aprenentatge amb estones de distracció per poder assimilar tots els conceptes (és bo que de tant en tant els trobem abstrets), i després dedicar 15 minuts a dir: què hem après? Tan necessari com distreure és dormir, és en aquest moment en què totes les àrees del cervell s’activen i el què s’ha après durant el dia es va situant, es creen noves connexions, nous aprenentatges… i el cervell va madurant.

Tenim una gran responsabilitat com a educadors, hem de ser conscients de la influència que exercim diàriament a les persones amb les que ens relacionem. Els nostres gestos, emocions, paraules, mirades, marquen l’emoció amb què cada unrebrà el nostre missatge. Ens devem a una feina ben feta.
I recordem que si alguna cosa no funciona… cal fer una altra cosa diferent!
Educar i aprendre ens dóna plaer, ens realça com a persones, ens genera emocions positives… no deixem perdre aquesta oportunitat!

Referències bibliogràfiques: “Neurociència per a educadors” de David Bueno i Torrens.

 

Anna Santiago, Educadora de Fundació la Salut Alta
Articulo publicado en Entreparéntesis