L'entrevista: Lola Ballestero

L’ENTREVISTA: LOLA BALLESTERO

Lola Ballestero, educadora del grup de Grans a Centre Obert

Mestra i logopeda, des de fa més de dos anys és educadora al projecte de Centre Obert.

“Treballem amb persones des de l’educació”.

Quants anys fa que ets a la Fundació i quina és la teva tasca?

Aquest és el tercer curs, sempre com a educadora de Centre Obert. Els dos primers anys, com a educadora del grup de Mitjans, i des d’aquest curs com a educadora de Grans (5è i 6è de Primària). El primer curs vaig ser també la responsable del material pedagògic, elaborant material en funció de les necessitats de cada infant. Des del curs passat sóc la responsable de voluntariat i dels alumnes en pràctiques.

Què és el que t’omple més de formar part de la Fundació?

El fet de poder viure les meves dues grans passions: el treball amb persones i l’educació; aquí treballem amb persones des de l’educació. És molt bonic poder veure els canvis que els infants van fent, tot i que el canvi no és immediat, s’ha de tenir paciència i respectar el procés de cadascú.

Com creus que beneficia els infants el fet de venir cada tarda al Centre Obert?

En molts sentits: per una banda, tenir un espai de trobada amb d’altres infants amb qui no coincideixen a l’escola i que els aporten un toc molt interessant de multiculturalitat. Aquesta generació guanya riquesa pel contacte amb persones diferents.

El reforç escolar és molt positiu, és un ajut diari. És molt bo per a ells tenir un referent i uns voluntaris que els ajudin a estudiar, organitzar-se i fer els deures.

En el pla relacional, també valoro molt les activitats diàries que fem amb els infants, sobretot l’educació emocional. Els ajuda a ser persones en relació amb els altres, valorar-se, estimar-se, conèixer-se a si mateixos. És un engranatge que ajuda la persona a anar endavant. Si una persona no es coneix a si mateixa, no pot conèixer els altres ni té forces per rectificar ni tirar endavant. Si un infant va bé en el pla acadèmic, però no en el pla emocional, sempre anirà coix.

“La crisi no ha de poder amb les relacions humanes.”

Com es concreten els efectes de la crisi en les famílies amb les que treballeu?

Buf, són situacions molt dures. La manca de treball i, per tant, no rebre una remuneració econòmica, és un efecte dominó en les vides d’aquestes persones. Es comença pel tema econòmic i laboral, la persona pot sentir que no té un lloc a la societat, i això afecta les relacions amb els altres. No es pot accedir a tot allò material: pagar el pis, comprar menjar, roba o calçat. Si s’allarga la situació, a casa es viu amb els nervis a flor de pell, hi ha tensió, preocupació, un ambient que tots els membres de la família acaben vivint i respirant i es produeix molta impotència, una sensació que això no té fi i que cada vegada van caient més pilars bàsics a la seva vida.

El nostre paper recau a fer sentir que val la pena seguir lluitant per les petites coses del dia a dia, pels fills, per trobar una feina, que sentin que no estan sols, poden venir aquí a parlar amb nosaltres i desfogar-se. Saber que tenen el suport humà d’algú que els escolta els alleugereix molt. A més, hi ha altres entitats que realitzen una tasca semblant i estem força en contacte. La crisi no ha de poder amb les relacions humanes.

Quins somnis tens per la Fundació?

Per una banda, arribar a més persones. I per això és important poder comptar amb més voluntaris. M’agradaria que els infants i les famílies que, al llarg d’aquests 10 anys, han passat per la Fundació i que ara ja són grans i fan passes endavant en el seu camí, poguessin formar part de l’equip de voluntariat.

Com a responsable de voluntariat, ¿pots dir quina tendència hi ha hagut en els darrers anys respecte el nombre de voluntaris i les seves característiques?

En tenim més que els anys anteriors, anem en augment i això ens il·lusiona molt. Les edats i les procedències dels voluntaris són molt diverses, això enriqueix molt. En el moment actual que vivim, els voluntaris expressen que se senten cridats a fer alguna cosa i dedicar un temps personal als altres. És molt difícil canviar l’estructura de la pobresa, però sí que podem dedicar tota una tarda a fer que un infant millori.

“M’agradaria que els infants i les famílies que, al llarg d’aquests 10 anys, han passat per la Fundació poguessin formar part de l’equip de voluntariat.”

Si una persona vol ser voluntària a la Fundació, què ha de fer?

Es pot posar en contacte amb nosaltres a través de la pàgina web, mail, telèfon o apropar-se a la Fundació. Quedarem amb aquesta persona per acollir-la, mostrar-li qui som i què fem i veure quines podrien ser les tasques a realitzar.

Fer un voluntariat és un enriquiment, poder passar una tarda amb els infants dóna vida.

Ens vols donar algun missatge final…

Tot i que és cert que estem vivint una situació complexa i difícil, i sovint ens és difícil veure una sortida, és veritat que tot això ens fa mirar més al nostre voltant, veure quines necessitats hi ha i poder donar un cop de mà. Es pot traduir en petits gestos, saludar, preguntar, comentar i oferir el que som. Acabarem sent persones que decidim, que no seguim l’estructura imposada, capaces d’expressar i opinar sobre el que volem; serem persones més solidàries amb els altres.

Moltes gràcies, Lola!