La entrevista: Margorie Pallo

Margorie Pallo, adolescent d’ApreniCreix

Va començar al Centre Obert, i amb 15 anys segueix a ApreniCreix dos dies a la setmana.

Quants anys fa que estàs a la Fundació?

Ja fa 4 anys vaig començar amb les colònies d’estiu i després ja vaig començar a venir al grup de Grans de Centre obert (primària). En començar l’ESO, vaig passar al projecte d’ApreniCreix.

Com vas arribar a la Fundació?

Els meus germans i jo participem des de fa anys a les activitats de la Capella, i ens van oferir anar a les colònies d’estiu. Hi vam anar tots cinc!

“He fet molt bons amics a la Salut Alta.”

Què és el que més t’agrada de venir aquí?

Que m’ajuden a fer els deures, si no vingués seria molt difícil que me’n sortís tota sola.

I el que has après?

A realitzar activitats amb els companys i obrir-me més als altres.

Com recordes el teu pas per la Fundació?

De jocs recordo molt el cao, quan jugàvem a bàsquet abans de començar a fer els deures. Quan vaig arribar em faltava agafar molta confiança, ara ja m’atreveixo més, m’he adonat que és millor fer l’esforç d’apropar-me als companys que no pas estar sola. Ara sóc més directa amb la gent, sempre des del respecte. Cal veure amb qui vas sense deixar ningú de banda.

Si marxessis avui de la Fundació, amb què et quedaries?

Amb els amics! Només ens veiem aquí, però per mi són molt importants. He fet molt bons amics a la Salut Alta.

Què és el que més trobes a faltar d’Equador?

Els meus avis i cosins. Quan vaig arribar aquí tenia 10 anys, la meva mare em va dir que potser em costaria adaptar-me perquè a ella sí que li va costar, però de seguida em vaig adaptar al canvi d’horari, vaig agafar la rutina i anava a gust a l’escola.

A la Fundació també em vaig adaptar ràpidament, sempre m’hi he sentit a gust.

“Que aprofitin l’oportunitat que tenen d’estar aquí.”

Què és el que més et va sorprendre a l’arribar a Badalona?

Veure tanta gent de diferents països, jo pensava a aquí només hi hauria espanyols. Això em va ajudar a conèixer gent de diferents llocs i a no sentir-me tan estranya pel fet de ser de fora.

Al principi tenia la sensació que la gent em mirava pel carrer, però després ja no, em sentia una més.

Voldries tornar a Equador?

Tot i sentir-me equatoriana, m’agrada viure aquí; aniria a Equador de visita, per veure els meus avis.

Què voldràs ser de gran?

M’agradaria ser dissenyadora gràfica, m’agrada molt.

Quin missatge donaries als infants que ara mateix estan a Centre Obert?

Que aprofitin l’oportunitat que tenen d’estar aquí, que estudiïn, que vagin pel bon camí i que facin cas a les educadores, que ens volen ajudar.

Moltes gràcies, Margorie!