L'entrevista: Isidre Ferreté

ISIDRE FERRETÉ DEOP, 80 Anys. Jesuïta de la Capella Sant Joan Baptista del barri de la Salut Alta.

La nostra essència és la presència al barri. Que tothom que vingui a la Capella es trobi com a casa.

La Capella del barri ha celebrat 25 anys i hem volgut entrevistar l'Isidre Ferreté, per saber una mica més del passat, present i, sobretot, del futur de la comunitat a la Salut Alta.

Fa 25 anys vau venir a La Salut. Amb quin barri us vau trobar?

Realment fa molts anys, però el record que jo tinc és que era un barri molt senzill, obrer, precari, l'urbanisme era trist i sense espais oberts... Recordo també els anys en què el carrer Calderón de la Barca estava ple de botigues de confecció de venda al major. Era un barri molt pobre, però també molt ric, hi havia 7 entitats bancàries en aquell temps. També recordo que els habitatges tenien patis interiors. Hi entraves i després accedies a tot un seguit de barraques que estaven al seu interior. La població era sobretot gent d’aquí i molta gent d’Andalusia. A poc a poc va anar creixent la població d’altres nacionalitats xinesa, marroquí...

Quins són els canvis més significatius que ha viscut la capella durant aquests 25 anys?

La Capella penso que ha tingut un paper important al barri, li va donar consistència de barri. A part d’això la nostra preocupació era que fos una casa acollidora, on tothom se sentis a gust i crec que això s’ha aconseguit. Hem volgut sempre que per sobre dels sagraments (batejos, comunions...) hi hagués la vessant més d’educació cristiana. Sempre hem lligat humanitzar i evangelitzar. La vida cristiana es viu al carrer, es viu a casa, amb els veïns, a la feina... Celebrant a l’església i en comunitat.

Per a mi, els canvis més rellevants que hi ha hagut dins de la capella ha estat la benvinguda de gent nova de diferents països (Pakistan, Guinea Equatorial, Amèrica llatina). Algunes de les persones que van començar amb nosaltres, encara hi són, però d’altres han marxat a viure en un altre lloc, altres han mort, però cada cop més es van afegint persones de diferents nacionalitats. Tot i que participen en moltes coses, encara en el dia a dia, continua sortint el “Nosotros y ellos”, a poc a poc això s’ha d’anar suprimint i aquest és el paper que ens queda pendent!

Des de la Capella s’organitzen moltes activitats obertes per tal d’aconseguir crear vincle: tertúlies, cine fòrum, classes de llengua, excursions... Ara que estem de celebració és una gran oportunitat per fer una crida a gent nova, amb empenta i enriquir el barri.

Quina tasca fa la Capella al barri actualment?

Crec que continuem fent el de sempre, la nostra essència és la presència al barri, que tothom que vingui es trobi a gust, com a casa. Que se sentin reconeguts i escoltats. La feina de la capella és potenciar tota la feina social que es fa des de la Fundació i estar present en les accions que es fan al barri, per millorar-lo. També és important transmetre als cristians del barri, que estem en un canvi d’època. Al barri som minoria, les nostres maneres de viure no han de ser igual que la dels altres. Però ens hem d'apropar, ja sigui pel vessant social, comunitari o sensible. És una tasca que la capella ha de ser i estem treballant perquè així sigui.

Quines són les demandes que us arriben de les famílies del barri?

Afortunadament, les demandes que arriben són molt immediates. Escoltem a la gent. No som assistents socials, derivem cap a on han d’anar, orientar-los cap a alguna altra entitat que els puguin ajudar, com poden ser la Fundació Salut Alta, Càritas, Serveis Socials... El que més ens arriba és de caràcter religiós.

Quines relacions s’han establert entre els antics membres de la comunitat i els actuals?

La pregunta és important, perquè una persona que fa molts anys que està a un lloc, s'hi sent una mica propietària. El que és més important és que la capella adopti aquest paper acollidor i que els nous membres se sentin escoltats. Els antics membres han de mostrar interès. Això només s’aconsegueix creant un vincle estret amb la persona i visibilitzant-nos als actes que es fan a la plaça per exemple.

Com ha enriquit la diversitat cultural a l’actual Capella?

Això és importantíssim! Ho anem treballant, però tenim feina pendent encara. Amb la Celebració dels 25 anys, tinc previst organitzar una Assemblea on tothom pugui dir la seva i explicar coses que feia a la seva terra.

Com ho feu per tenir presència al barri?

Mira la presència del barri és cuidar les relacions amb els veïns, tractar amb ells, que se sentin escoltats. Participem en diverses comissions, en els actes que organitza la Fundació, continuo vivint al barri... És a dir, que la capella ha estat i està molt present al barri.

Quins canvis ha patit el barri durant aquests anys?

Canvis urbanístics per exemple, les millores van arribar fa molts anys i 15 anys cap aquí no s’ha invertit. Hi ha molts espais desocupats on invertir públicament per convertir-los en equipaments pel barri. Falten espais verds al barri.

Jo diria que hem passat d’un barri deprimit, a un barri empobrit. No comptem amb Agents Cívics, ni educadors de carrer... manca la inversió de l'Ajuntament. Hi ha problemes econòmics molt greus, molts joves sense feina, ocupacions com a negoci, augment de delinqüència...

Un altre canvi important és que el barri s’ha convertit en un barri molt plural i divers. Hi ha hagut una evolució. Al començament al barri hi havia molt racisme de rebuig i ara hi ha una coexistència no convivència. Es veuen més els defectes que les qualitats i això és una llàstima. Hi ha molta feina de formació i educació. La Fundació aquí té un paper importantíssim que crec que ja ho està fent.

Vosaltres que vau ser els pares de la Fundació, quina valoració feu d’aquests anys que hem caminat de la mà?

Penso que el barri no seria el mateix sense la Fundació. Ja quasi té vint anys i s’ha anat consolidant, donant una imatge d’integració. La gent se sent empoderada, el jovent està disposat a col·laborar o ser voluntari. La Fundació és importantíssima al barri. Crec que la gent quan arriba a la Fundació no troba una simple oficina sinó un lloc d’acollida on se’ls escolta i se’ls acompanya.

Com veus el futur de la capella? De la Fundació? I del barri?

El futur de la capella el veig més “mestizo”. És a dir, els valors tradicionals es mantindran però barrejats amb altres valors d’altres estils i altres maneres de fer. També veig que si la nostra presència a la capella no és massa viva, tampoc el nostre compromís amb la gent serà massa viu. La capella no és un lloc per anar a complir amb Déu, sinó un lloc per carregar les bateries.

La Fundació encara té molts anys de futur.

Si les entitats del barri treballen plegades i creant xarxa, entre tots el farem millorar. Passar de la coexistència a la convivència s’aconsegueix amb la interrelació entre uns i altres.