La Salut Alta, un barri per habitar?

Com cada dia, la Fundació obre les seves portes ben d'hora, el silenci dona pas a llums, ordinadors, telèfons, portes que s'obren i es tanquen constantment. Un anar i venir de companyes que comencem amb el desig d'escoltar i oferir els recursos que tenim a les famílies del barri i els seus fills.

Des de fa 15 anys estem realitzant aquesta tasca al barri de la Salut Alta de Badalona, compartint camí en la vida de moltes famílies, voluntariat i altres organitzacions. Algunes persones porten treballant aquí més de 10 anys! Però en aquest últim any ens estem trobant situacions molt difícils, que mai abans ens havien posat en llocs tan desconeguts en els processos d'acompanyament a les famílies.

Aquest mes de febrer una de les paraules més pronunciades per nosaltres ha estat DESNONAMENT. Tres famílies, els fills de les quals participen en diversos projectes de la Fundació, han vingut a buscar suport, consol, escolta, ànim... i també solucions a una situació tan complicada com no tenir un lloc per a tu i els teus fills que t’ofereixi seguretat, aixopluc i tranquil·litat.

Situacions com la d’en Mohamed, amb una família nombrosa i una criatura menor de dos anys, ve comentant que l’han trucat per telèfon per avisar que en dos dies vindran a fer el desnonament de l'habitatge que ocupen fa mes de dos anys. Ens comenta que ja ha estat a Serveis Socials i que no hi ha cap alternativa per a ells. Realitzem la consulta corresponent amb el seu tècnic de Serveis Socials qui, efectivament, ens confirma que «no pot derivar a la família a la taula d'emergència d'habitatge de Badalona perquè està plena i no hi ha més habitatges, i que des del Centre d´Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) només els poden oferir una nit de pensió». Ens comenten que la família ha de buscar recursos propis, que alguna amistat els pugui acollir. Una família amb quatre fills ho tindrà difícil perquè aquesta situació es doni... pensem.

Passats uns dies també ve una mare, en aquest cas soltera, amb un fill en un altre dels projectes. El seu cas és encara més difícil perquè no té documentació reglada a Espanya a més de no tenir feina amb contracte i una nòmina que faciliti el procés de lloguer. Estava compartint habitació en un habitatge, situació molt comuna al barri davant la falta d'habitatges per a persones estrangeres, i ha hagut de marxar de l'habitatge. Des del sector públic, en aquest cas serveis socials, donen la mateixa resposta. Aquesta mare ha tingut la sort de trobar una casa on li han cedit un espai per a ella i el seu fill durant uns dies, però aquesta situació no és una resposta.

Aquest mes de febrer ha estat "febrerillo el loco", com diuen a la meva terra, Andalusia, sobretot perquè la nostra impotència com a professionals per donar resposta a situacions d'emergència ha anat creixent fins a trobar llocs de silenci o buidor, en què ningú té una resposta / solució encara que sigui temporal, perquè les persones puguin accedir a un dels drets més bàsics de l'ésser humà: un habitatge digne on donar escalf i amor als teus fills. A més d'aquestes dues situacions, també tenim en vista el desnonament de dues famílies més en els pròxims dies i la preocupació per una família que ha patit una estafa per la web, en l'anomenat estafa del lloguer. 

En la major part dels casos, les persones afectades són famílies d'altres països, sense documentació o amb permís de residència que autoritza a treballar però sense ofertes ni possibilitats laborals, sense contracte de treball, sense nòmina que pugui donar cobertura a les condicions que des del lloguer es demanen (més de 1.500€!), sense possibilitat d'aval, sense possibilitat de número de compte, en molts casos famílies monomarentals,... No tenen tots els aspectes legals en regla i, per tant, estan fora del sistema. Però el que sí que tenen és estima per la seva família i això fa que hagin de buscar la manera de trobar un sostre on viure, sigui com sigui. O si no, què farieu vosaltres en la seva situació?

Però trobar un habitatge digne al barri tampoc és una tasca gens fàcil. Actualment la situació de l'habitatge al barri de la Salut Alta es caracteritza per les següents raons:

• Habitatges en règim de sublloguer, on hi ha famíliees que lloguen habitacions en habitatges compartits, amb més de dos fills, en condicions insalubres, en alguns casos sense accés a subministrament de sanejament. Tot i això, cal dir que en aquest últim any ja ni aquesta opció és possible perquè no es troba.

• Màfies organitzades que cobren a les famílies per ajudar-los a ocupar un habitatge, en molts casos en condicions de risc per violència i insalubritat per a ells i els seus fills.

• Habitatges en mans de bancs, que quan veuen que la família porta més d'un any ocupant l'habitatge i hi té cura, li ofereixen un lloguer baix, en molts casos sense contracte ni documentació. Però quan ja no els interessa, comencen el procés de desnonament o venen l’immoble als anomenats «fons voltor» a comercials a l'estranger, impossibles de localitzar per a negociar qualsevol acord.

• Habitatges en règim d'hipoteca, en què quan la família ha tingut dificultats laborals i no ha pogut fer front a la mensualitat, el banc obre el procés de desnonament. Però bé, a partir d'ara, hauran de respectar la desestimació que el Tribunal Constitucional ha fet de la impugnació realitzada pel govern del PP, de la Llei Antidesnonaments del 2015.

• I com dèiem, màfies a nivell internacional i nacional que a través de la web que ofereixen lloguers estafa a les famílies. 

Com dèiem, ha estat un mes difícil a nivell professional. Però seguirem treballant, incansablement, amb l'esperança d'afavorir polítiques públiques de qualitat, en favor de recursos d'habitatge dignes per a totes les famílies del barri. Polítiques públiques que centrin l'atenció en trencar els mecanismes de desigualtat actual i no a provocar por als qui no han viscut mai situacions com la de moltes famílies del barri, que per això no poden entendre per què una família nombrosa es planteja pagar uns diners a una màfia per ocupar un habitatge, o donar "un cop de peu" a una porta per entrar a un pis buit fa uns anys on poder viure dignament, com qualsevol ésser humà necessita, per sentir-se digne de la vida que ens ha estat donada.

Una reflexió de Yolanda Ordóñez, referent de famílies de la Fundació