L'entrevista: equip de Mediació Intercultural del projecte “Posem colors a La Salut”
Asiya Mustansar. Intèrpret i mediadora de les comunitats d'Àsia Meridional.
Hafida Ameziane El Youssoufi. Intèrpret i mediadora de la comunitat magribina.
Begoña Ruiz d'Infant . Intèrpret i mediadora de la comunitat xinesa. Coordinadora del projecte.
A través de la mediació generem ponts de trobada, on els protagonistes són els mateixos agents que participen en les accions.
Us podeu presentar? Qui sou? Quina és la vostra tasca a l’Ajuntament?
Som un equip de mediadores interculturals que parlem idiomes i coneixem les cultures de veïns i veïns d'altres contextos culturals aquí al barri de la Salut de Badalona i, ocasionalment en altres territoris (Llefià, Sant Roc). Treballem amb l'Equip de Mediació de l'Ajuntament de Badalona que porta al territori més de quinze anys i som l'equip de treball intercultural, aportem apropament lingüístic i cultural. Som tres i representem tres contextos culturals: el magribí, el xinès i el d'Àsia Meridional: les cultures del Pakistan, l'Índia i el Bangladesh. La nostra missió és crear ponts, afavorir l'acostament de les persones de diferents contextos culturals que viuen a Badalona i la població i la realitat badalonina i viceversa. Som aquí per afavorir la trobada i contribuir al coneixement mutu, a la col·laboració i la convivència. Com se sol explicar per què entre tots i totes, tot en pot sortir millor.
Quins serveis oferiu a la ciutadania?
Treballem 5 línies de treball: centres educatius, centres de culte, comerços, serveis socials i mediació veïnal.
A través de la mediació generem ponts de trobada, on els protagonistes són els mateixos agents que participen en les accions, per exemple, fem de pont entre famílies i el professorat, en l'àmbit educatiu, o usuaris i usuàries i els serveis socials, entre els comerciants i les associacions de comerciants i també tècnics de l'Ajuntament.
La nostra missió també és acompanyar les persones de context cultural divers a les seves responsabilitats d'autonomia i participació: informació per aprendre l'idioma, conèixer el lloc, els costums, les culturals locals... La mediació ha de ser una eina en un moment de la vida, és una cosa que ha d'estar destinada a desaparèixer a mesura que augmenta l'autonomia de les persones. El paper de la mediació intercultural està sempre en evolució, segons passa el temps, els fills i filles de les famílies que són les nostres usuàries avui, es fan adults, coneixen les llengües i les cultures locals i ja no necessiten la nostra intermediació. Aquest és l'objectiu final del nostre treball, potenciar l'autonomia de les persones, la seva inclusió i participació fins no ser necessàries.
Quines estratègies feu servir per respondre davant una situació discriminatòria?
El més important és generar un espai de confiança en què les persones se sentin escoltades, calmar els nervis, i prendre'n nota. Primer l´escolta, després l´assessorament. L'assessorament és clau, quin tipus de situació discriminatòria s'ha viscut? Escoltar la persona és la primera acció de reconeixement de la discriminació per a aquell que la pateix. Un cop escoltada, hem d'assessorar i acompanyar-la sobre a qui dirigir-se en aquest cas. Depenent del tipus de discriminació i el lloc on s'ha patit, orientarem la persona, l'assessorarem i acompanyarem a unes instàncies o altres, si cal. Al tutor/a o equip directiu en una escola, al cap d'atenció a l'usuari/a en un centre de salut, a la feina, al sindicat, en altres moments a l'Oficina contra la no discriminació, Síndic de Greuges, defensor del poble, SOS Racisme...
El més important és que tota la ciutadania, davant la discriminació, se senti escoltada i donant-li a entendre que el que està sentint com a “discriminació” és veritat i important. És com el tema dels micromasclismes i microracismes per tenir una societat més justa, cal reconèixer que hi ha coses que es fan o es feien, i no estan bé. No s'han de normalitzar les discriminacions per canviar i fer una societat millor.
Quins tipus de discriminació us trobeu al barri o al districte?
Les discriminacions existeixen i estan a tot arreu, no només contra els col·lectius de contextos culturals diversos, també contra la gent gran, o les persones de menys nivell de formació. Alguns per exemple serien: la manca de coneixement de les extraescolars, o de la importància de participar-hi, dels casals d'estiu, de la possibilitat de la seva gratuïtat, de serveis municipals, etc.
Una altra discriminació podria ser al sistema de cita prèvia, especialment de serveis que impliquen la tinença d'una situació administrativa regular, per exemple, l'empadronament municipal, la cita d'estrangeria que es necessiten per obtenir la targeta sanitària, per a l'escolarització... Per a les persones en situació irregular, qualsevol interrupció del padró vol dir tornar a la casella 0. Cal generar un sistema de cites a moltes administracions diferents que no perpetuïn la vulnerabilitat i, per tant, la discriminació.
Quan feu mediació a les escoles, què detecteu?
Podem dir, en general, que quan les famílies estan amb una mediadora se senten molt còmodes i sobre tot quan veuen que és una dona qui les aten. Moltes vegades, quan les famílies no entenen l'idioma es produeix manca de comunicació, un buit, una gran distància, se senten desplaçades, no encaixen, perquè el sistema educatiu és molt diferent... i no ho comprenen. Tenen sentiments d'inferioritat, de por, de vergonya per no poder acompanyar els fills correctament. El professional pot contribuir a través de la interpretació i la mediació intercultural a informar sobre tot el ventall de serveis, com funciona l'escola, què és l'AFA, com i on comprar els llibres, el servei de menjador, les beques, les extraescolars... i també explicar les aplicacions tecnològiques. Moltes famílies no les entenen i no les poden fer servir, donant una sensació equivocada de desinterès per l'educació dels seus fills i filles.
La mediació és una bona eina per afavorir l'acostament i la comunicació. Les nostres intervencions escolars han estat sobretot per a la inclusió de nous alumnes i per informar les famílies de l'aprofitament escolar, els casals d'estiu, extraescolars, activitats, el funcionament del centre, l'explicació de què és una Aula d'Acollida.
Heu notat un augment de discurs d’odi? En quin àmbit creieu que és més potent?
El discurs d'odi és un discurs generalitzat en aquests moments i s'ha de tractar des de l'àmbit polític i l'educació. L'augment d'aquest tipus de discurs és evident, i les xarxes socials i l'anonimat que faciliten és el millor aliat.
A nosaltres no ens han arribat discursos específics d'odi al barri... Nosaltres més aviat, el que detectem són queixes, reals, que tenen totes les veïnes i veïns dels barris on treballem, independentment del context cultural i que, de vegades són les causants de l'aparició dels discursos d'odi. Els problemes de seguretat, els problemes de neteja dels carrers.
En el cas del barri de La Salut amb molta presència de diversitat es tracta de buscar una solució a través de les actuacions que corresponguin: informar, prevenir, educar, sancionar... Donar resposta als problemes que pateix i produeix la ciutadania millora aquests discursos discurs. La generalització, l'ús d'estereotips contra grups concrets és a la base del discurs d'odi. Això no obstant, ens hem d'adonar que els estereotips i l'odi existeixen de totes les comunitats cap a totes les comunitats. La millor manera de lluitar contra ell és conèixer-se, asseure's a parlar, col·laborar.
Com és pot lluitar contra aquest gegant que son les xarxes socials, que en molts casos desinforma a la ciutadania i en especial als joves?
Les xarxes socials són difícils de controlar. Per als joves en edat escolar, l'educació en xarxes socials sembla prioritària, als centres, a les famílies. La difusió del bon ús, de la restricció del temps d'ús, la sensibilització... D'altra banda, les famílies també han de donar exemple i no estar penjats dels telèfons quan estan amb els fills i filles. S'han de generar espais sense mòbils, organitzar activitats que allunyin els nens i adolescents de les xarxes.
Hem de mostrar més vídeos de bons exemples, de coses bones, d'aportacions de les comunitats i no només dels aspectes assistencials, sinó també del que aporten. Moltes persones vingudes d'altres països han generat llocs de treball, són autònomes...
Creieu que com a mediadores podeu fer una millor intervenció als barris?
Sempre es pot fer millor. Estem obertes a tota mena d’idees i col·laboracions. Ara mateix, al barri de la Salut, es tractaria de consolidar les línies d’actuació.
La vostra tasca continuarà donant servei al districte?
La primera fase del projecte finalitza a mitjan de desembre, hi ha un desig de donar-li continuïtat. Esperem que es materialitzi. A nosaltres ens encantaria continuar i sembla que existeix voluntat per part de l’Ajuntament que així sigui.
Un somni per la Salut Alta?
Una millora de la vida dels i les veïnes. Que les persones es creguin que és possible millorar la vida a través del treball i l'educació, arribar fins on es proposin. També que la gent es cregui que la societat, a través del coneixement mutu i de la cooperació, es fa millor. A més d'aquesta aspiració de totes i tots, és molt important, aquesta millora de la neteja i la seguretat, que les persones gaudeixin dels carrers de dia i de nit.
Que tothom a La Salut cregui que les seves aspiracions de millora són lícites i que poden tenir una vida millor, vivint en una societat també millor.
Que ens adonem que les persones treballen i contribueixen a la societat, independentment de l'origen, i per això tenen dret a ser reconegudes. Que els veïns i les veïnes s'acostin i es coneguin els uns als altres.
Per acabar, ens podeu dir on us poden trobar i horaris?
Mediació context cultural magrebí (àrab) i xinés: Dimarts de 9:00 a 14:00 h
Mediació context cultural paquistanesa: Dimarts i Dijous de 9:00 a 14:00 h
El nostre contacte és 660138515 i mediacio.crossculturalaction@gmail.com